James Cammack: de New York a Sant Feliu

El proper divendres 22 de Maig a les 21:30h, el baixista novaiorquès James Cammack actuarà a l’Ateneu Santfeliuenc, dins el cicle ContraBaix, juntament amb el grup internacional Pitch Plot 4. Els teloners seran el trio “Lilac”, sorgit del Taller de Músics.

Hola James, moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista. Havies actuat abans a Barcelona?
Vaig venir fa uns quants anys, a finals dels 80 o primers dels 90. En aquell moment, tocava sovint amb el pianista Ahmad Jamal. Vam fer una gira per tota Espanya, tocant a Barcelona i a altres ciutats. Barcelona és una ciutat fantàstica, estic encantat de tornar-hi!James_Cammack-04

Vas tocar amb Ahmad Jamal durant 30 anys, oi?
Vaig ser el seu baixista oficial des del 1983 fins al 2011. Vaig coincidir també amb el bateria Idris Muhammad, que va estar-s’hi 15 anys amb ell. Idris és tota una referència en el món del Jazz i del Rythm & Blues. La seva precisió el situa entre els millors bateries dels planeta!

Què és el més important que vas aprendre quan tocaves amb l’Ahmad Jamal?
Bàsicament, la seva manera de treballar en equip. Durant els concerts, havies d’adaptar-te ràpidament a la situació musical de cada moment. L’Ahmad Jamal creava un veritable espai musical, ja que és compositor, arranjador i orquestrador. L’Idris i jo contribuíem al concepte i al color musical que ell proposava. Jo procurava incorporar a la meva manera de tocar el seu pensament musical.DSC_0490

Com anava la preparació dels concerts?
De vegades, l’Ahmad Jamal t’escrivia una línia de baix concreta, com un ostinato.Després, anava creant tota una orquestració al voltant del que jo estava tocant. Teníem una mena de guió, i cada vegada que tocàvem el tema, ell modificava les coses sobre la marxa, canviant i desenvolupant la música. La millor manera d’anomenar-ho seria “composició espontània”. Èrem un trio amb una gran versatilitat! Cada concert tenia un caràcter completament diferent, encara que féssim servir les mateixes bases.

Quins músics t’han influenciat, qui són els teus ídols del jazz?
Sens dubte, grans músics com Chick Corea, Joe Zawinul o Wayne Shorter. La seva manera de construir la música és increïble. Amb Chick Corea, per exemple, sempre hi ha un gran sentit rítmic, i un pensament harmònic i melòdic molt ric. Desenvolupa la música amb un altíssim sentit compositiu. Ha aconseguit incorporar a la seva banda els millors músics del planeta. Tots els grups que ha format són absolutament únics: Anthony Jackson i Steve Gadd, Stanley Clarke i Lenny White, o John Patitucci i Dave Weckl… Al llarg dels anys, ha fet música plena d’energia, una energia que és orgànica i a la vegada es transforma constantment, mantenint tot i així una forta personalitat.

En quins projectes estàs treballant actualment?
Ara mateix, em sento molt afortunat de formar part de Pitch Plot 4, perquè em dóna l’oportunitat d’aparèixer al panorama jazzístic europeu. També estic molt content del meu CD “Both Sides Of A Coin” (Les dues cares de la moneda). Faig servir el baix elèctric i és molt representatiu del que sempre he volgut fer. El meu proper projecte serà acústic, però primer haig d’escriure els temes…51U6MXAl7gL._SS280

Com es va formar el grup Pitch Plot4? És difícil reunir músics internacionals d’Alemanya, Holanda i els Estats Units?
Quan vaig deixar de tocar amb l’Ahmad Jamal, em va saber greu perdre les gires europees que féiem. Estava una mica trist, perquè m’agrada molt venir a Europa. Crec que Europa és molt generosa amb els seus músics; alguns dels festivals de jazz més importants del món es fan aquí. Per això vaig trucar un mànager holandès, que a la vegada em va posar en contacte amb el flautista de jazz Jeroen Pek. Vam decidir crear Pitch Plot 4, com a projecte internacional. De fet, estic escrivint alguns temes pel grup. Els seus músics són excepcionals: no només toquen les melodies, sinó que realment les comprenen i se les fan seves. És un gran plaer tocar junts!Pitch Plot 4 con James Cammack small

Per què cada cop és més difícil atreure públic jove als concerts de Jazz?
Penso que les noves tecnologies faciliten d’introduir-se al mercat musical. Hi ha molta gent treballant amb les xarxes socials i detectant les necessitats del mercat, però moltes d’aquestes persones no tenen un coneixement profund de la música. Et pots trobar un DJ que mai no ha tocat cap instrument, però que arriba a vendre milions de còpies i fa concerts multitudinaris. Amb els samplers, pots barrejar sons i ritmes per crear ràpidament sons electrònics, cosa que no és dolenta en sí mateixa, però que fa minvar l’estímul de treballar per ser un bon músic.
Per altra banda, aquest estil de música creat digitalment connecta molt bé amb el públic jove i amb les masses, de manera que altres estils, com ara el jazz, la clàssica, la contemporània i fins i tot la música en directe, queden al marge. I, si no escoltes aquest tipus de música, com pots entendre-la?
Un altre problema són els programes de TV de l’estil d’“Operación Triunfo”, o “Tú sí que vales”, perquè de vegades donen una perspectiva equivocada sobre el desenvolupament de la personalitat musical. Els nens veuen aquests programes i pensen “vull ser una persona famosa”, en comptes de pensar “vull estudiar un instrument i vull aprendre música per crear i desenvolupar la meva vessant artística”.

El concert al cicle ContraBaix s’obrirà amb la banda “Lilac”, formada per estudiants del Taller de Músics. Què hauria de fer un jove músic de jazz, per impulsar la seva carrera?
Crec que has de ser diligent a la feina i estar obert a qualsevol oportunitat, has de saber adaptar-te. Avui, és difícil viure de la música: certament, hi ha uns quants “grans noms” que formen part de l’elit i tenen grans oportunitats de fer carrera… Jo els anomeno “sospitosos habituals”. Però també hi ha molts músics absolutament impressionants que mai no tindran l’oportunitat de fer una gran carrera. Això hem “d’agrair-ho” als nostres dirigents econòmics i polítics, que mostren una total falta d’interès respecte al ciutadà mitjà.

Novetats ContraBaix 2015

El 2015 s’obre una nova etapa del Cicle ContraBaix, que comença plena de novetats, amb un nou enfocament per oferir estils musicals nous i  un fort recolzament als joves talents del nostre país.

La gestió del cicle compta amb un equip humà renovat. Després de quinze anys del magnífic treball que ha situat ContraBaix com una sòlida proposta de referència; ara assumeix la direcció general del cicle l’Albert Santiago, director musical i gestor cultural. A més, s’estableix una col·laboració amb el Màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, becant un dels estudiants per prendre part activa a la gestió del cicle i adquirir experiència professional. Així és com, després d’un procés de selecció, s’incorpora a la producció de ContraBaix en Christian Boguslawski, emprenedor i bateria de jazz.

Ja podeu veure algunes de les noves propostes per ContraBaix a Sant Feliu. Esperem que us agradin, ja que el més important d’aquest cicle, és el públic que ens segueix i que fa que ContraBaix sigui el que avui és.

15è aniversari de ContraBaix

ContraBaix celebrarà el seu 15è aniversari el proper 4 d’octubre a l’Atrium Viladecans. Serà una trobada plena de música, com correspon a un cicle que ha apostat per portar musica de qualitat a diverses ciutats de l’entorn metropolità de Barcelona.

Muntatge_15anys

Des dels orígens a Sant Feliu de Llobregat l’any 2000 i fins a l’actualitat, sumem quasi bé 500 concerts repartits en diverses poblacions. La proximitat territorial i la intensitat en directe de les músiques de jazz, blues, flamenc, cançó d’autor o world músic són el segell que identifica a ContraBaix i la seva tasca en tots aquests anys.

El cicle no seria res sense tots els que li doneu suport i, sobretot, sou el públic els qui heu fet possible aquesta llarga trajectòria. El petit i mitja format permet el contacte directe i la sinergia amb els amics de ContraBaix. Som una comunitat que s’ha anat estenent en el territori i a través de les xarxes socials; compartim l’interès per la música de qualitat i per una manera de fer pròxima i participativa.

Aquesta és la festa de tots, la farem grossa i volem que hi participeu!

Sambeat_(c)hrBen_Knabe_blogAmb el suport incondicional de l’Àtrium, començarem l’acte de celebració a l’auditori amb uns breus parlaments i seguirem amb el concert que ens oferirà la Perico Sambeat Big Band. És una excel·lent notícia que el saxofonista torni al format d’orquestra per estrenar nou material i arranjaments d’alguns temes clàssics del seu repertori. Si amb la Flamenco Big Band ja ens va mostrar el rigor i l’èxit amb que treballa les formacions nombroses, els recents homenatges a la música sacra de Duke Ellington o al clàssic The Black Saint and Sinner Lady de Charly Mingus, no han fet més que demostrar-ho. El nou projecte, ara sense els colors flamencs, ens presenta un jazz profund i elaborat amb espais per a la veu amb tocs mediterranis. Perico Sambeat condueix el vaixell amb una excel·lent tripulació per assegurar l’èxit de la singladura i el gaudi per als assistents a un concert d’estrena rigorosa.

Un cop finalitzat el concert, brindarem al hall del teatre amb una copa de cava perquè segueixin els èxits i clourem entre amics la celebració d’aquests 15 anys que han passat en un sospir.

Reserva ja la teva entrada; ens veiem a l’Àtrium!

No ens agrada fer soroll a les biblioteques… però si música! ;) Tercer i darrer vídeo de presentació de temporada

Doncs ja tenim aquí el tercer vídeo promocional de la temporada de tardor de ContraBaix! Aquesta vegada la Glòria, habitual dels concerts i amiga Premium del cicle, rep la visita sorpresa d’en Perico Sambeat a la biblioteca on treballa. Com ella mateixa diu… com faltar al concert-estrena de la Perico Sambeat Big Band del 4 d’octubre a l’Atrium Viladecans, la festa d’aniversari dels 15 anys de ContraBaix?

 

Ja tenim aquí el segon vídeo promocional de la temporada de tardor

L’amic Dani Nel·lo visitarà per sorpresa al seu major fan a ContraBaix, en Jordi Llecha, un jove estudiant de saxo que mai oblidarà el dia que en Dani va interrompre la seva classe a l’Escola de Música per convidar-lo al seu concert de la tardor a la Traska de Molins de Rei…

 

Lectures d’estiu amb compromís

Mezzrow_La_rabia_de_vivirLa rábia de vivir (Really the blues, 1946) de Mezz Mezzrow, és un clàssic de la literatura relacionada amb la música que es considera un precedent del trencament temàtic i estilístic de la generació beat. Presenta la biografia d’un noi blanc i jueu que es va enamorar de la cultura negra fins al punt de pensar que físicament s’havia tornat negre i així es registrava en els múltiples ingressos que va fer a la presó. Mezz Mezzrow va aprendre a tocar el clarinet als reformatoris i a les cases de barrets de Chicago, Nova Orleans i Nova York i va tocar i mantenir amistat amb els músics més importants del moment (L. Armstrong, B. Beiderbecke, S. Bechet, D. Ellington, T. Ladnier, J. Teagraden, etc…). Tot i no ser un músic destacat, era al lloc adequat en el moment idoni i va viure intensament els canvis i les misèries dels ambients del jazz previ a l’era del swing. Venia la millor “herba” de Harlem i tenia una història apassionant, que va explicar junt amb el co-autor Bernard Wolfe, i que ha rebut elogis d’Allen Ginsberg, Henry Miller o Tom Waits, entre molts altres. Hi ha una cuidada edició de l’any 2010 d’Acuarela libros i a Spotify trobareu fàcilment música del clarinetista per acompanyar l’apassionant lectura.

Tusques_Maig68
Si aquest estiu voleu viatjar en el temps i teniu curiositat pel Maig del 68, aquí teniu (en francès) tot el que us cal saber, banda sonora inclosa. Els dos volums del llibre Génération, d’Hervé Hamon i Patrick Rotman, us expliquen fil per randa tots els precedents, els fets, els personatges i la deriva posterior d’un dels moments cabdals de la història del segle XX. La televisió francesa en va fer un documental per capítols, amb banda sonora del pianista François Tusques que us pot il·lustrar la lectura.
El llibre Music and the Elusive Revolution d’Eric Drott, analitza (en anglés) la música relacionada amb el Maig del 68. Parlem de música activista que es va comprometre amb la idea d’una societat i d’una cultura noves que reclamaven la imaginació al poder; el llibre dedica diferents capítols a la cançó, a la música contemporània, al rock i al jazz relacionats amb el moviment. El jazz que millor representa el moviment del maig del 68 s’analitza a partir de dos discos clàssics de François Tusques: per un costat els dos volums de Piano Dazibao (a piano sol i amb títols tant suggerents com “Libérez Michel Le Bris!” o “La Bourgeoisie Perira Noyée Dans Les Eaux Glacées Du Calcul Égoiste”) i el disc Intercommunal Music (“L’Impérialisme Est Un Tigre En Papier”, “Les Forces Réactionaires”, etc…) amb músics com Sunny Murray, Beb Guerin, Alan Silva, Steve Potts o Alan Shorter. No és un material fàcil de trobar, però si us interessa el tema no parareu fins aconseguir-lo.
I una tercera recomanació seguint el fil de les músiques “militants” franceses pot ser l’escolta a Spotify de Mobilisation Generale (Protest and Spirit Jazz from France 1970-1976). També es pot escoltar, llegir textos de l’edició i comprar el disc físic o en descàrrega al web de Born Bad Records. El disc és doble i recull material editat en discogràfiques alternatives dels primers anys 70 (i avui pràcticament introbables) d’autors com Michel Roques, Full Moon Ensemble, Mahjun, Brigitte Fontaine i Areski Belkacem, Atarpop 73 & collectif Le temps des cerises o François Tusques (amb qui es pot reconèixer la veu de Carles Andreu a “Nous allons vous conter…”). Tota una immersió en la revolució que havia de canviar les nostres vides.

Freejazz_BlackPower
Free Jazz/Black Power de Philippe Carles i Jean Louis Comolli té punts de contacte amb la recomanació anterior, sobretot des del punt de vista militant i estètic de la música que tracta. El free jazz interpretat com la música d’alliberament dels negres americans i del seu moviment polític i social més radical, com a explosió reivindicativa de la cultura negra i dels seus orígens africans. Per tenir-lo al costat del llibre Blues People de Le Roi Jones i llegir-los escoltant dues obres cabdals de l’estil: el clàssic americà, l’original Free jazz d’Ornette Coleman de l’any 1961 i l’altre Free Jazz, aquest un clàssic europeu de François Tusques, de l’any 1965 (reeditat per In situ l’any 1991).

Josep Bergadà