El Daltabaix de la sardana

El dissabte 22 d’octubre, a la sala La Gòtica de Molins de Rei i dins la programació del Daltabaix 2011, la Cobla Sant Jordi oferirà un concert sobre les noves tendències de la sardana amb especial atenció als compositors més propers: el molinenc Víctor Cordero i Joan Josep Blay, nascut a Gavà i docent a Sant Feliu.

Totes les manifestacions artístiques són sensibles al seu entorn i al seu temps. Així, també les sardanes del segle XXI recullen les inquietuds i els interessos del que es mou més enllà de les rotllanes d’aplecs i ballades i incorporen el ric i variat bagatge dels nous compositors.
És des d’aquest esperit que ContraBaix proposa per al seu 4t Festival de Músiques Avançades i de la mà experta de la Cobla Sant Jordi, una ullada a les més recents composicions sardanístiques. No som pas experts en la matèria i per tant ens hi apropem amb tot el respecte i la mateixa curiositat –i molt probablement la mateixa innocència– que els nous compositors que senten la necessitat d’aportar-hi les seves experiències. No pretenem pas ocupar un espai que l’Agrupa cuida a Molins de Rei de manera exemplar ni, per descomptat, menystenir la feina de compositors i músics de generacions anteriors; simplement mirem el present i el futur amb curiositat i amb ganes de trobar-hi sinergies.

Més coneixedors del entorn del jazz, sabem d’intents d’aproximació –potser anecdòtics, però de resultat sempre sorprenent– com ara el disc “Clot 20” (1976) del grup de música “laietana” Blai Tritono (en el qual Joan Saura i J. J. Blay ja feien de les seves), l’inspiració inequívoca i el treball de la Dharma amb la Cobla Mediterrània (1981), la versió de La Santa Espina que Charly Haden incloïa en el disc “The Ballad of the Fallen” (1983) de la Liberation Music Orquestra, l’experiència “Sardanova” (1993) de Santi Arisa & Lakatans amb la Cobla Montgrins, i des de la Catalunya Nord el disc “Sardanajazz” (1995) del trompetista Michel Marre, i perquè no, també les aproximacions, si més no curioses de Pascal Comelade, entre moltes altres experiències que han situat la sardana en el punt de mira de músics aliens a “l’ortodòxia” sardanista.

Sigui com sigui, la sardana és evident que es renova i ens ha semblat interessant mostrar-ho en el Daltabaix 2011, un Festival per al que mantenim els reptes de sorprendre el públic oferint músiques poc habituals (sembla que les “noves” sardanes són més de concert que de ballada i arrosseguen la seva part de polèmica) i d’altra banda donar a conèixer l’obra de músics del nostre entorn més proper, siguin molinencs o de la comarca. Dos compositors sobresurten acomplint àmpliament aquestes premisses, el molinenc Víctor Cordero i el gavanenc Joan Josep Blay, que compta amb una llarga tasca docent a Sant Feliu de Llobregat. Ambdós premiats abastament per les seves obres, incorporen a la sardana elements innovadors ben “visibles”: sòlides aportacions formals d’estètica contemporània per part del molinenc i aromes jazzístiques i tocs d’un humor envejable de part del gavanenc “de Sant Feliu”.

La Cobla Sant Jordi al Palau de la Música

La Cobla Sant Jordi, important element dinamitzador d’aquesta història, ha demostrat sobradament la lloable disposició a enfrontar-se a riscos musicals. A part del repertori de cobla contemporània que sentirem al Daltabaix, s’han llençat sense por a experiències tant diverses com l’enregistrament de les composicions de Lluís Vidal i J. Albert Amargós, han participat a l’espectacle “l’Hiparxiologi” d’El Belda i el Conjunt Badabadoc al CAT, han treballat amb el cantautor Roger Mas i amb Pascal Comelade i s’han implicat en “La Misa funky en Fu major” de Marc Timón, en la qual, una versió ampliada de la cobla agafa aires negres de big band.

El de La Gòtica serà per tant un concert per a curiosos; tant per als coneixedors que en vulguin seguir les noves tendències, com també per aquells aficionats a la música que tenien una percepció excessivament “folklòrica” de la sardana.

Links interessants:
http://www.victorcordero.ch/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Josep_Blay_i_Màñez
http://coblasantjordi.cat/web/Inici.html

Podeu sentir també a l’Spotify el disc “Confluències”, de la Cobla Sant Jordi, amb les peces 25 de Victor Cordero i Sant Jordi i el Drac mamen plegats de J. J. Blay.

A http://www.tv3.cat/videos/3104532
trobareu un simpàtic reportatge de J. J. Blay.

Anuncios

François Tusques i Noel McGhie en concert al Daltabaix 2011

El diumenge 23 d’octubre François Tusques (piano) i Noel McGhie (bateria) presentaran el seu disc Topolitologie a la Traska Truska de Molins de Rei. Malgrat la proximitat i el nivell de qualitat dels músics francesos, no és gaire habitual la seva presència en les programacions del nostre país. Per al festival de músiques avançades, us proposem tot un clàssic de l’avantguarda jazzística.

François Tusques és un dels noms més destacats del jazz europeu. El pianista francès, que compta amb influències que van de Jerry Roll Morton, Bud Powell o Monk a Cecil Taylor, Bartock o Varese, va saber encendre la metxa del jazz continental més avantguardista en el seu disc Free jazz (Mouloudji, 1965 – In situ, 1991). Així va inaugurar uns anys fecunds d’intercanvi amb músics que arribaven a París per trobar-hi un acolliment i un respecte que sovint no tenien en els seus propis països d’origen. Per a Intercommunal Music (Shandar, 1967), François Tusques va comptar entre d’altres amb Sunny Murray (bateria) i Alan Silva (contrabaix), ambdós músics destacats dels primers grups de Cecil Taylor i amb una llarga carrera posterior. Per veure la importància de l’empremta de Tusques en el jazz actual, podem citar a Michel Portal, François Jeanneau, Barney Willen, J. F. Jenny Clark o Aldo Romano com a músics coŀlaboradors en els anys 60, als inicis de la carrera del pianista.

“Agitador” inquiet, Tusques va intuir el perill de caure en l’elitisme i patir l’allunyament del públic amb que el free s’acabaria trobant i va insistir en la via de la interculturalitat des d’una perspectiva socialment combativa, seguint els moviments de canvi que el maig del 68 havia iniciat. Així comença la saga de coŀlaboracions amb la cantant Colette Magny, el coŀlectiu Le Temps des cérises i la Intercommunal Free Dance Music Orquestra que, de l’any 1971 al 1982 recorreria centres culturals, vagues, actes per a immigrants i s’implicaria en iniciatives d’autogestió com la del local 28 Rue Dunois, als afores de París. El coŀlectiu de músics de la Intercommunal provenia de diversos països d’Europa i del nord i centre d’Africa i la voluntat d’integrar les diferents cultures donava a l’orquestra un so molt particular basat en la rítmica de les percussions, amb un cert sentit hipnòtic en el llarg desenvolupament jazzístic de les peces i els sorprenents malabarismes vocals d’un cantant que improvisava en català i castellà.

Cara i dors del 3r disc LP de la Intercommunal Dance Music Orquestra

Carles Andreu, nascut a Sant Feliu de Llobregat i auto-exhiliat a París fugint de la grisor del franquisme, és el lligam català de tota aquesta història. Va entrar a l’Intercommunal l’any 1977 a temps de participar en l’enregistrament del 3r disc, L’Atellier de jazz populaire (Vendémiaire, 1978); peces com ara “Blues pour Miguel Enriquez”, “Vet aquí que tenen por/Abrisme galanica” i “Mar jo cantar no fabia”, parlen de la lluita dels pobles sud-americans però també de l’obra de teatre La Torna i la prohibició dels Joglars i de la mort de Puig Antich a casa nostra. Seguirien un munt de concerts i enregistraments -editats o encara inèdits– amb peces clàssiques del repertori de l’orquestra com ara “Mazir”, “Le cheval”, “Quin dia”, “Soweto-Palestine”, “Le musichien”, “Les Amis d’Afrique” o la fantàstica “On est en vue de l’ille”, en les quals la veu potent de Carles Andreu barrejava l’herència familiar de la jota de la Franja de ponent amb el flamenc i altres músiques populars de la península. Una experiència en la que el cantant, segons les seves pròpies paraules, sempre va tenir al seu costat músics excepcionals i generosos com ara el mateix Tusques, Bernard Vitet, Jo Maka, Adolf Winkler, Beb Guerin, Jacques Thollot, Jacques Coursil, Sam Ateba, Silvain Kassap, Kilikus, i un llarg etc…

D'esquerra a dreta: Adolf Winkler (darrera seu Kilikus), Tanguy Ledoré, Sam Ateba, Carles Andreu, Michel Marre i Jo Maka en un concert de l'Intercommunal dels primers anys 80.

La relació de Carles Andreu amb François Tusques s’ha mantingut des d’aleshores i el pianista ha participat en bona part de l’obra post-Intercomunal del cantant. Així, en l’any 1994, una petita gira els va portar per diverses poblacions del nostre país –amb Tusques, Danielle Dumas, Didier Petit i Denis Colin– presentant Arc Voltaïc sobre poemes de Salvat Papasseit (treball que no seria editat en disc fins l’any 2002 per In Situ).
Juntament amb una ja llunyana actuació en el Jazz Cava de Terrassa (a piano sol), l’entrevista de l’any 1983 a Ràdio Barcelona amb l’audició de “On est en vue de l’ille” i la participació més recent en el Festival Bouesia 2009 de La Cava (al Delta de l’Ebre i també a piano sol), aquestes han estat fins ara les úniques oportunitats d’escoltar en directe a François Tusques en el nostre país.

Carles Andreu i François Tusques en una imatge dels anys 90.

Tants anys d’activisme però han acabat passant una certa factura al pianista que, malgrat l’admiració i les nombroses referències a la seva obra, ha seguit una carrera apartat dels grans circuits. Tot i així, Le jardin des délices (In situ,1992), Octaèdre (Axolotl jazz, 1994), Blue Phèdre (Axolotl jazz, 1996), Blue suite (Transes europennes, 1998), les reedicions de Free jazz (In situ) i Piano Dazibao (Futura-Marge) o el darrer Topolitologie (Improvising Beings, 2010, amb el bateria Noel McGhie) han recollit exceŀlents crítiques i representen les baules més recents d’una cadena d’obres única i a recuperar urgentment. Una part important de la discografia de François Tusques i dels seus grups, editada originalment en petites discogràfiques independents i ara mítiques entre els aficionats –Mouloudji, Shandar, Le temps des cérises, Chant du Monde, Vendemiaire o Edizione Corsica– segueix inèdita en CD (i a preus de col·leccionista a internet).

François Tusques forma part de la memòria del jazz europeu i ningú com ell ha mantingut una actitud tant fidel als seus principis, que sovint s’inspiren en el cançoner de la Comuna de París, en els cants de la Guerra Civil espanyola, en l’esperit del maig del 68, en la lluita contra les dictadures d’arreu o en el rebuig que pateixen les successives immigracions que coincideixen a Europa. De les seves mans en surt una música sempre inquieta, compromesa i innovadora que mai ha oblidat però la necessitat de comunicació amb el seu temps i amb el públic.
Topolitologie,
el disc que vénen a presentar a La Traska Truska, recull perfectament tant la trajectòria com la maduresa de dos músics que han compartit molts anys als escenaris. La peça que dóna nom al disc podria resumir practicament tota la història del jazz: de les aromes del rag –genial la má esquerra del pianista– als aires de la Comuna i de la remor de la sabana africana a les capes de so i les atmósferes repetitives que l’apropen a la música més contemporània. Poc més de 10 minuts per a explicar tota una vida.
La podeu escoltar a http://julienpalomo.bandcamp.com/track/topolitologie-extracts

Joan Chamorro & Andrea Motis Group obren la nova temporada del Cicle ContraBaix

El proper divendres 9 de setembre ContraBaix obre el teló a una nova temporada de concerts. I ho fa amb un concert que ens fa especial il·lusió. És el nostre retorn a Viladecans, que va ser una de les primeres ciutats que van formar part de la Xarxa ContraBaix. I és un concert en horari de tarda, gratuït i a l’aire lliure, ideal per a gaudir amb tota la família!

En un marc incomparable com els Jardins Municipals de Viladecans, podrem gaudir de l’actuació de Joan Chamorro & Andrea Motis Group. Com? Què encara no coneixes l’Andrea Motis? Doncs l’Andrea és un talent musical de només 15 anys que no només canta, sino que també toca la trompeta i el saxo amb una energia i magnetisme a l’escenari que deixen al públic bocabadat.

Podeu gaudir en directe d’aquesta magnifica banda (amb Joan Chamorro al contrabaix; Josep Traver a la guitarra; i Esteve Pi a la bateria) en un concert que farà les delícies dels amants del jazz, tant per la qualitat del seu contingut (farcit de clàssics del jazz del segle XX); com per la complicitat i màgia que transmeten els músics a l’escenari.

Us hi esperem per donar la benvinguda a una nova temporada!