Entrevistes a Regidors de Cultura (1): Jaume Graells (l’Hospitalet) i David Vicioso (El Prat).

Compartim en aquest blog la darrera sèrie d’entrevistes publicada a la nostra revista “ContraBaix de paper”, que segueix la línea d’obrir espais de reflexió i informació que creiem que poden ser interessants per als nostres lectors i lectores i per al públic que assisteix als concerts del cicle. Us acostem a diferents Regidors de Cultura de ciutats que formen part del cicle ContraBaix, perquè sapigueu qui són i què opinen; agafant com a base unes preguntes generals i disteses sobre cultura, difusió cultural i musical, i de com veuen ContraBaix al seu territori.

En aquesta primera entrega les entrevistes als regidors de l’Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat.

Jaume Graells Veguin; Regidor de Cultura; Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

Quin creu que ha de ser el paper de la cultura en la societat actual i com veu la projecció de les noves tecnologies en aquesta previsió?

La societat actual ens convida a entendre la cultura de forma global, s’ha de superar la visió parcial d’entendre la cultura com només allò que s’ocupa de les arts. Diversitat, participació, creació, igualtat d’oportunitats i sentit crític són valors que afermen la salut democràtica d’una societat, i gestionar la cultura significa potenciar aquests valors. La cultura, sens dubte, forma part del desenvolupament de la persona, però alhora té un paper democratitzador en la societat, per això ha d’esdevenir un objectiu estratègic dins de les polítiques públiques. La cultura és una inversió de present que contribueix a generar un entorn de convivència urbana i de riquesa cultural, que afavoreix la qualitat de vida i el benestar del conjunt de les ciutadanes i ciutadans.

La cultura és un dret de tothom i les administracions hem d’establir els mecanismes d’accessibilitat i de creació d’oportunitats individuals i col·lectives. La irrupció de les noves tecnologies a la societat actual és una oportunitat que no podem deixar d’aprofitar. L’accés a la informació i sobretot a la immediatesa d’aquesta a través dels diferents mitjans tecnològics, les possibilitats de comunicar i accedir als públics, les xarxes socials, les possibilitats de difusió, fan de les noves tecnologies una eina imprescindible en les nostres vides quotidianes. Tenim el repte d’incorporar el paradigma tecnològic i digital en els equipaments, serveis i activitats culturals.

Dins d’aquest panorama cultural general, quin paper creu que correspon a l’Administració local, la més propera al ciutadà i la que millor detecta els valors i les mancances del seu entorn?

Tot i que les corporacions locals tenen poques competències en la matèria, les polítiques culturals, a partir dels ajuntaments democràtics, han tingut un protagonisme destacat. Segurament que en una primera època, encara constatable actualment, s’ha tingut un excés d’intervencionisme i això ha provocat que els ajuntaments siguem els principals agents de producció i difusió cultural. Això ha generat un cert desajust sobre el paper real que correspon a l’Administració local.

La proximitat dels ajuntaments davant les demandes socials ens situa en un posicionament immillorable, podem conèixer les necessitats de la ciutadania i donar-hi resposta, però en l’època actual i davant d’una conjuntura econòmica adversa, tenim la responsabilitat d’ajustar el rol de l’Administració local. Això no vol dir retallar, sinó cercar noves complicitats en la societat: entre els agents culturals, entre l’empresa privada, entre l’associacionisme cultural i, sobretot, aconseguir la disminució progressiva de la dependència de les subvencions públiques, que acaba encotillant les polítiques municipals en matèria de cultura. A l’Administració li correspon justament el que indica la paraula administrar, i això vol dir posar en contacte i mediar entre la ciutadania i els agents culturals. Tot alhora que estimular la iniciativa cultural privada, afavorir la relació entre la producció artística i els  potencials, incrementar els nivells d’iniciativa, participació, formació, pràctica i consum cultural per part de la població, són alguns dels reptes futurs.

Creu que la cultura ha de tenir un paper rellevant per ajudar-nos a sortir de la crisi o, en aquest sentit, veu altres prioritats en l’agenda de les administracions?

Si mirem la part més material de la crisi, “la retallada dels recursos”, hauríem de dir que justament a la cultura li ha tocat de ple: d’una banda no hi ha una consciència generalitzada que la cultura i el consum cultural siguin importantíssims elements generadors de riquesa i que ajudin a generar molts llocs de treball. D’altra banda, la cultura aporta aquest element “intangible”, democratitzador i identitari, i, justament, a causa d’aquest efecte immaterial, sovint no es considera rellevant. I per últim, perquè els resultats i els objectius culturals no són immediats sinó a mitjà i a llarg terminis, i costen de veure i de mesurar.

En conseqüència, és fàcil retallar els ja escassos recursos, i si no es pot mantenir el volum d’activitat o la qualitat d’aquesta, dels serveis o de les prestacions, i es genera menys activitat, menys consum i menys oci cultural, doncs aparentment no passa res. El problema és que a mitjà termini això provocarà un efecte empobridor i un cert desencís en la població, i a poc a poc es perdrà “l’orgull” de pertinença i d’identitat local.

L’escenari actual d’incertesa obliga les administracions a ser molt rigoroses i hem de cercar el màxim d’eficiència en les nostres propostes. Resulta prou evident que, en aquest camí cap a la societat del benestar i del coneixement, per impulsar la transformació del teixit productiu i per afermar la cohesió i la justícia social, cal que l’educació, la cultura i, en general, els serveis a les persones ocupin un lloc preeminent i estratègic.

Com valora el panorama cultural a la seva població i quines accions creu que s’han d’emprendre de manera preferent?

Crec que en el marc actual dominat per aquest efecte de la “crisi” el que cal és una revisió en profunditat de les relacions entre l’Administració local i els agents culturals locals, i impulsar noves estratègies que permetin una menor dependència del món associatiu respecte de l’Administració pública.

D’altra banda, s’han d’impulsar encara més i dotar de recursos suficients els espais de difusió artística existents, perquè son un element molt important de l’aparador cultural de la ciutat envers el seu entorn metropolità.

Participar, i no intervenir –a través dels professionals competents que tenim en la vida cultural–, en les propostes i en les iniciatives culturals sorgides de les associacions, dels barris.

Hem de treballar perquè els esdeveniments culturals que formen part del calendari festiu i cultural esdevinguin cada cop més referents per a la ciutadania.

Com valora la feina de difusió de la música que fa el circuit ContraBaix, tant en la seva dimensió local com en la comarcal?

Acabo d’arribar a la meva responsabilitat com a regidor de Cultura a l’Hospitalet i pel que he pogut observar considero que el circuit ContraBaix és un exemple de cooperació entre un agent cultural privat i l’Administració local, on cadascú posa la seva part i tots dos creixen. És el clar exemple d’un procés win and win, és a dir, on tothom guanya. Des del circuit s’aporta el coneixement en profunditat del sector musical, el rigor i la professionalitat, i des de l’Administració posem a disposició uns espais i uns recursos per a la difusió. Sens dubte, ContraBaix alimenta i complementa la programació musical local i l’Administració local alimenta un circuit i afavoreix la visualització d’un programa cultural en un determinat àmbit territorial del Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Crec que ContraBaix va més enllà de la pròpia idea inicial de quan va néixer, que era la voluntat de crear un circuit musical entre diversos municipis del Baix Llobregat. En aquest moment hi ha un circuit, que es tradueix en una programació musical d’un estil determinat a l’Hospitalet i a diversos municipis del Baix Llobregat, i alhora hi ha una marca, ContraBaix, amb la qual s’identifiquen determinats artistes i músics, que nodreix de propostes musicals altres equipaments i esdeveniments musicals al marge del marc més local del circuit.

David Vicioso Adrià; Regidor de Cultura; El Prat de Llobregat

Quin creu que ha de ser el paper de la cultura en la societat actual i com veu la projecció de les noves tecnologies en aquesta previsió?

La cultura juga un paper central en la nostra societat. La cultura ens ajuda a interpretar el món, a relacionar-nos, a desenvolupar-nos com a persones en societat. Les noves tecnologies no són altra cosa que una eina més per afavorir aquests processos. La cultura surt de les interaccions i, per exemple, les xarxes socials són un gran suport per a la creació de continguts i l’aparició de noves oportunitats.

Dins d’aquest panorama cultural general, quin paper creu que correspon a l’Administració local, la més propera al ciutadà i la que millor detecta els valors i les mancances del seu entorn?

Com bé dius, l’Administració local és la més propera al ciutadà i per això té la gran responsabilitat de conèixer les necessitats de la ciutadania i donar-hi resposta. També prioritzant les accions. No ho podem fer tot i per això cal triar i aquesta tria acaba configurant un mapa de relacions que ens permet treballar colze a colze amb la ciutadania per construir el projecte cultural de ciutat. L’Administració sola no té sentit que ho faci, ho hem de fer plegats, compartint també la responsabilitat.

Creu que la cultura ha de tenir un paper rellevant per ajudar-nos a sortir de la crisi o, en aquest sentit, veu altres prioritats en l’agenda de les administracions?

Jo crec que les administracions públiques han de situar la política social com a prioritat per afrontar una sortida a la crisi econòmica més justa i més social. Les solucions als problemes de la societat actual són complexes i necessiten abordar-se des de diferents fronts. La cultura, evidentment, té un paper rellevant a conèixer les claus, aportar interpretacions, oferir alternatives o obrir reflexions crítiques. Em preocupa que s’entengui la cultura com un luxe prescindible.

Com valora el panorama cultural a la seva població i quines accions creu que s’han d’emprendre de manera preferent?

Al Prat hem entès sempre la cultura con una forma de relacionar-nos, amb un treball de proximitat i de construcció conjunta amb la ciutadania, les entitats, l’Administració… Des de la recuperació de la democràcia l’Ajuntament ha apostat per incorporar en un projecte cultural col·lectiu el màxim nombre possible d’agents culturals i hem intentat posar les condicions perquè la gent s’expressi lliurement i trobi la forma de desenvolupar-se personalment, però amb un compromís amb la seva ciutat. Ho hem fet des de Cultura, però també hem treballat així en els àmbits educatiu, esportiu o social.

Em preocupen especialment les noves formes d’exclusió social que genera i generarà la crisi econòmica i per això treballarem durant aquesta legislatura per posar condicions perquè ningú es pugui sentir exclòs de formar part de la nostra comunitat.

Com valora la feina de difusió de la música que fa el circuit ContraBaix, tant en la seva dimensió local com en la comarcal?

Treballar en xarxa és fonamental, bàsic, la vostra feina de difusió de la música em sembla molt positiva.

El disc perdut (Tropopausa) i el disc retrobat (Perucho’s)

Baf i Perucho’s eren els dos grups més inclassificables de l’escena musical free dels anys 70 a Barcelona i, segons les referències que ens han arribat, les seves actuacions eren sempre sorprenents. Poques vegades repetien formació, ja fos pels canvis d’en Baf o pels aleshores típics problemes amb “la mili” i pels quals, els Perucho’s, es negaven a buscar substituts, actuant quasi bé sempre amb els “elements disponibles”. No era només la música, era l’entorn inquiet i crític d’un seguit de músics que vivien amb rigor i intensitat el seu paper. La dècada dels 70 als 80 va encadenar el progressiu relaxament de la dictadura i la mort de Franco amb la influència de la contracultura, l’efervescència de les Jornades Llibertàries del 77, la posada en marxa de plataformes d’expressió i promotores com Zeleste, FreeDifussion i Cuc Sonat i els inicis del punk i l’autoedició. Per als grups de qui parlem tot va tenir, però un cert final d’impotència, d’oblit enmig de la reconversió musicalment salsera que ens va portar la democràcia.

Han quedat per a la història els inicis de Baf a Molins de Rei (1971, aleshores Eix de Baf), els concerts d’uns i altres al Zeleste, la complicada relació de Perucho’s amb aquesta promotora “laietana”, els manifestos –el corrosiu “Zeleste Gangrena Palpable”, signat per Les music-chiens (amb Perucho’s implicats), Onda galaico-pirenaica dels BAF, etc.–, les estades al Club Helena, l’escissió i els canvis continus a Baf, la impactant actuació de Perucho’s amb Pau Riba al Canet Rock de 1977, els escassos enregistraments, les dures conseqüències de les drogues i el punt i seguit dels supervivents.

Oriol Perucho, Albert Subirats, Oriol Pons de Vall “Ginger” i Jordi Graells eren l’inici i la base de Perucho’s. Eix de Baf/Baf eren, al començament, José Franco, Ramon Solé, Jordi Martí, Peter Naus (l’aleshores molinenc Pedro Navas) i Nacho Quixano, però la saga va continuar amb aportacions de Chento Brigante, Ramón Olivares, Enric Cervera, Martí Soler, Juli Llorenç, Ricky Sabatés, Nacho Abedul, Juanjo Romero, Ramon Garcia, etc.

Per anar al gra, d’aquest col·lectiu interrelacionat de músics hi ha molt pocs testimonis discogràfics, llevat dels dos exemples que encapçalen i motiven aquesta crònica –ambdós de 1979– i d’un E.P. de Perucho’s, enregistrat el 1975 per a Edigsa/Zeleste, i que mai va arribar a veure la llum i, és clar, si no comptem com a propi l’Astarot univers d’herba, amb Pau Riba al Canet 77. Per fer-nos una idea de la deriva trencadora de les dues mítiques bandes, haurem de rastrejar en gravacions casolanes de concerts de l’època, que corrien de manera confidencial i han estat traspassades a Internet, com ara el directe de Baf al Festival de San Sebastian del 1973 (http://jacktorrance-overlookhotel.blogspot.com/2011/01/baf-en-el-viii-festival-de-jazz-de-san.html) o el concert de Perucho’s als Caputxins de Sarrià l’any 1976 (http://jacktorrance-overlookhotel.blogspot.com/search/label/Perucho%27s). No hi ha enregistraments “oficials” de Baf i el disc dels Perucho’s va ser una oportunitat tardana i caçada al vol amb el grup ja inactiu i la ràbia excessivament castigada. Tropopausa obria una nova via que tampoc va perdurar; malgrat tot, els testimonis de pràcticament deu anys d’intensa activitat musical –generalment silenciada per la premsa de l’època– comencen a aflorar ara a la xarxa, sovint de la mà d’alguns dels seus protagonistes. En aquest context, us oferim la constatació d’un oblit, però també un feliç retrobament.

Disc lamentablement perdut (de moment):
Tropopausa (1979, Zeleste/Edigsa)

LP editat l’any 1979 i no recuperat fins al moment en format CD, excepte la peça “Odio en las cavernas” que forma part del recopilatori Música Laietana. Zeleste, editat per Picap. Els músics són Enric Cervera i Eduard Altaba, contrabaix, baix elèctric i percussió; Ramon Solé, guitarra espanyola i percussió; Oriol Perucho, bateria i percussió i Jordi Nico, saxos, flauta i percussió. Clarament un mix dels elements més incombustibles de Baf i Perucho’s.

Tropopausa és un disc d’una estranya elegància i austeritat que ha aguantat fantàsticament bé el pas del temps amb els seus ambients continguts i un misteri de banda sonora generacional, que diu molt del potencial dels participants. Els músics es combinen –al llarg del disc,difícilment coincideix el quintet complet– per traçar moments de free relaxat, guitarres nervioses, els coneguts detalls d’humor i una sonoritat propera i estranyament mediterrània. Però Tropopausa representa més un avançament del què Altaba, Cervera, Perucho i Solé treballarien després en nom propi o amb els grups Moisés Moises, Naïf, Sboro, Les Anciens, etc. que no pas un reflex dels moments anteriors de les dues bandes seminals del free barceloní. El disc dona poques pistes del passat, però ve a representar l’herència (més serena) d’una actitud musical exemplar. El clima positiu de l’enregistrament de Tropopausa va facilitar la retrobada de Perucho’s i la decisió quasi immediata d’enregistrar l’ara recuperat disc “vermell”, tot i els dos anys d’inactivitat que portava en aquells moments la banda.

Disc feliçment retrobat:
Perucho’s(1979, Umyu – 2010, La Olla Exprés)

La cuidada i entranyable reedició en CD reprodueix el cartell interior que contenia l’LP original i afegeix un llibret amb informació del grup i de les circumstàncies de l’enregistrament, fotos inèdites i un bonustrack força curiós: un collage sonor actual fet per l’Oriol Perucho i el Ginger, amb material rescatat de l’EP inèdit de Zeleste (en el moment de la reedició, ja havien mort l’Albert Subirats i el Jordi Graells). 

A finals de 1979, Oriol Perucho, bateria; Oriol Pons de Vall “Ginger” saxo soprano i piano i Albert Subirats, saxo alt i piano van reformar el grup en vistes de la possibilitat d’enregistrar. Jordi Graells havia hagut de deixar el grup pels problemes d’addicció, tot i que en el disc se’l recorda especialment. Van col·laborar en les sessions una llarga llista de músics amics, com ara Enric Cervera, Eduard Altaba, Jordi Nico i Jordi Carbó entre d’altres

Si molta de l’experiència anterior de Perucho’s era feta bàsicament sobre improvisació i estructures musicals lliures, el disc (segons la documentada crònica adjunta) és totalment escrit i arranjat i sembla lluny de la fama que precedia al grup; en aquest sentit provoca un efecte similar a Tropopausa: diríem que no sembla tan fera la bèstia com la pintaven!

Superada la sorpresa, entre el total de 16 peces –naturalment dominades pels vents– hi trobem moments d’intensitat jazzística (Jazz), aires de carrer amb sabor a New Orleans, però també ambients clàssics, algun desenvolupament funk (La Morube), silencis i delicades miniatures (l’ambient Satie de Zero de conducta), estructures repetitives (Peça en 5 parts) i sentiments continguts com Al ritmo de Jordi (Graells), peça del guitarrista desaparegut (“guitaferrista” segons pròpia denominació) que els companys van voler incloure en el disc.

Sigui pel caràcter aleshores pioner i poc desenvolupat de la distribució independent, o perquè la premsa local mai va ser generosa en atenció i referències als Perucho’s, el disc va passar de puntetes mantenint intacte el misteri i la mitologia d’un grup cabdal de l’escena catalana. Seria bo que aquesta oportuna reedició de La Olla Exprés, que inaugura la sèrie Barcelona Documents Musicals, formés part d’una recuperació més ambiciosa de la nostra memòria musical recent. Exemples com aquests ho valen sobradament.

Josep Bergadà

Aquest diumenge, nova actuació DaltaBaix amb François Tusques & Noel McGhie

Aquest cap de setmana torna una nova actuació DaltaBaix a Molins de Rei. Aquestes actuacions segueixen fidels a la idea inicial d’oferir música innovadora i crear l’hàbit i la curiositat per les propostes més arriscades. Una oportunitat única per gaudir i sorprendre’t amb tot allò que ens pot oferir la música!

En aquesta ocasió tindrem a La Traska la generosa maduresa de dos músics compromesos amb l’evolució del jazz europeu. François Tusques és un inquiet pianista francès que des de mitjans dels anys 60 ha actuat de catalitzador d’interessants experiències multiculturals. La seva discografia, farcida d’obres considerades mestres per la crítica, es tanca de moment amb Topolitologie (2010), un disc a duo amb el bateria jamaicà Noel McGhie, amb qui Tusques ha compartit bona part de la seva carrera.

Us convidem a assistir-hi i a escoltar un jazz que de ben segur us sorprendrà, quelcom diferent i original del que habitualment escoltem a la nostra escena jazzística. Per a conèixer més sobre aquesta actuació, us recomanem que llegiu l’article que el company Josep de Molins de Rei va escriure sobre la mateixa a  https://ciclecontrabaix.wordpress.com/2011/08/19/francois-tusques/

Més música amb Marc Ayza “Live at Home”; i Sílvia Pérez Cruz & Toti Soler

Marc Ayza, en els darrers temps, és un dels bateries de més renom a Catalunya. Un percussionista inquiet que ja fa anys que es mou en els terrenys de la fusió entre el jazz i altres músiques com el hip hop. A ContraBaix l’hem pogut escoltar moltes vegades, i sempre ha ofert uns concerts intensos i enèrgics que no deixen al públic indiferent.

Aquest divendres 14 d’octubre, a l’Auditori Barradas, ens presentarà el seu nou disc, enregistrat en directe al 2011 al Jamboree de Barcelona. Duu per títol “Live at Home” i és una mostra més d’aquesta fusió entre el jazz, el hip hop i l’electrònica de Marc Ayza. Un concert adrenalític que segur us sorprendrà, i si no ens creieu escolteu aquesta actuació de Marc Ayza al Jamboree 

El diumenge 16 d’octubre, a Sant Feliu de Llobregat, ContraBaix oferirà un concert especial aprofitant que és festa major. Aquesta vegada ens visiten la Sílvia Pérez Cruz, una de les veus més càlides i personals sorgides en els darrers temps al nostre país; i Toti Soler, magnífic guitarrista mediterrani que ja va visitar el cicle ara fa uns anys en un concert inoblidable amb l’Esther Formosa. Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler ens oferiran una actuació a duet senzilla però intensa, on podreu gaudir i emocionar-vos amb la música mediterrània que se’ns ofereix només amb la veu i la guitarra d’aquests dos grans artistes. Us recomanem que compreu la vostra entrada anticipada ja que l’aforament és limitat. Podeu fer un tast de l’emoció d’aquest concert mirant el següent video 

AFEJAZZ, Associació de Festivals i Programadors de Jazz de Catalunya

Des de ja fa un temps, el cicle ContraBaix, juntament amb altres programacions de jazz, blues i noves músiques del país (com el Festival de Jazz de Terrassa, Mas i Mas Festival o Festival de Jazz de Vic), i amb l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya i la Revista Jaç del Grup Enderrock, es van unir per crear l’AFEJAZZ, l’Associació de Festivals i Programadors de Jazz de Catalunya.

Aquesta associació treballa a Catalunya per promoure l’escena jazzística catalana i difondre-la tant a Catalunya com a la resta de l’Estat i l’estranger; fomenta la relació i col·laboració entre els festivals i programadors de jazz; defensa els interessos del sector del jazz davant les administracions públiques i altres agents del sector; ofereix serveis específics als socis; i treballa per dignificar la música com un be cultural de primer ordre i garantir-se el seu accès a tothom.

El cicle ContraBaix forma part de l’Associació i, a més a més, en som presidents des del passat mes de desembre en una junta formada per Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona; Caixa Penedès Vijazz; Voll-Damm Festival de Jazz de Vic; i Jazztardor- Festival de Jazz de Lleida.

Tot i que ja en el seu dia vam fer un article a la revista ContraBaix de Paper on entrevistàvem a Pere Pons, primer president de l’Afejazz, us adjuntem també aquest link per si voleu saber més sobre aquesta associació tot visitant el seu web http://www.jazzcatalunya.com