Des de ContraBaix us desitgem molt bones festes!

Ahir diumenge 18/12 vam acabar la temporada del cicle ContraBaix 2011 amb gran èxit, amb un concert inoblidable de Los Mambo Jambo a la Traska Truska, amb totes les entrades venudes i un públic entregat a la música. Dani Nel·lo, Ivan Kovacevic, Mario Cobo i Anton Jarl ens van fer gaudir d’una altra nit musical pel record a Molins de Rei.

I aviat tornarem amb la programació de 2012, farcida de novetats i, com sempre, de la millor música en directe al costat de casa teva, la que us anirem informant en aquest blog. Fins llavors, molt bones festes a tothom i feliç entrada d’any 2012!

Anuncios

Viatge a la profunditat dels astres

Joan Chamorro All Stars.  “Jazz class sessions”

Joan Chamorro, saxos baríton i tenor. Ricard Gili, trompeta. Andrea Motis, saxos i veu. Ignasi Terraza, piano. Artur Regada, contrabaix. Esteve Pi, bateria

Jamboree. Dimecres 11 de desembre 2011

Hi ha combinacions que no s’haurien de fer. No sembla pas prudent que un faci una sessió de ioga, amb practica de relaxació i meditació incloses i, en acabar, es deixi caure rambla avall i s’entafori a les profunditats de l’emotiva jazzcava que és el Jamboree. No seria més sensat recollir-se a casa i sentir la pròpia humanitat en el càlid capvespre des del sofà de casa?

Però el programa que es presenta avui mereix, certament, aquest acte que bé podria ser qualificat d’imprudent, forassenyat i irresponsable. La primera confirmació d’haver obrat convenientment es dóna quan, tot i arribar amb l’anticipació habitual a la plaça Reial, el primer que hi destaca és el gran nombre d’afeccionats que fan cua davant la sala. M’asseguro amb la parella que tinc al davant si hi són per al concert d’avui i me’n canten les excel·lències. La dona que pocs minuts després s’afegeix a la llarga cua es lamenta de no haver arribat més d’hora i s’angunieja davant la possibilitat de no aconseguir entrada: ha fet dues hores de tren per venir i l’esperen dues més de tornada. I tot per aquest concert!

La sala fa el ple, l’expectació és màxima. I jo que he arribat amb els muscles relaxats, la ment aquietada i la permeabilitat màxima, em sento atrapat, immediatament i sense defensa possible, per un bosc ordenat i suggerent de textures sonores: aquí les robustes i càlides branques d’un baríton, allà el lament d’una sordina; enmig uns joncs gràcils que ara són veu, ara trompeta, ara saxofon. I de fons aquella remor profunda, amable, inabastable, que ho embolcalla tot i dóna sentit a tot: el ritme encomanadís i alegre del contrabaix, l’arravatament d’una bateria, l’alegra serenor d’un piano… Les notes vaguegen lliures, harmòniques, embolcallen a tothom i ens basteixen la cara amb una pàtina de felicitat. Conscients de la màgia del moment, ens fem mirades de complicitat. Em trobo immers en un bosc profund del qual no voldria sortir-ne.

Abans de recuperar el to muscular faig una inspiració profunda i provo de moure totes les articulacions. Arribo a casa completament baldat i mentre sento la pròpia humanitat en la càlida nit –des del sofà, ara si-, em pregunto si realment he assistit a un concert o, entre asana i asana, he fet un llarg viatge a la profunditat dels astres.

JVB, desembre 2011

Disc perdut: Recordando a Line, Tete Montoliu

Tete Montoliu, Recordando a Line
Discophon 1972 – CD DiscMedi, 1996

Tete Montoliu és, encara que passin els anys, la referència més recordada del nostre jazz. Tornar al Tete una vegada més, buscar de nou informació per destacar una obra de la seva discografia és perdre’s en un munt de cites, d’anècdotes i també de records personals entre el públic d’algun dels seus concerts. Sigui com sigui, el pianista sempre emociona amb la seva música i amb els seus comentaris directes i corrosius i m’he entretingut inevitablement en detalls de la seva extensa discografia, en entrevistes, en referències a la seva obra i la seva personalitat mentre va sonant Recordando a Line, que és el disc que us vull ajudar a retrobar.
Enregistrat a Barcelona, a l’Aliança del Poble Nou el novembre de 1971, és per a mi un d’aquells discs carregats d’emoció, de sensibilitat, de detalls nítids de la seva grandesa. Un seguit d’estardars són l’excusa per recordar a Line, una amiga danesa d’aquells anys a la que dedica en el disc una de les seves escasses composicions pròpies (Blues for Line). Segons una entrevista amb Miquel Jurado “(…) Vaig anar a Sitges per a tocar en solitari i per la raó que et pots imaginar: hi havia piscina! Allà vaig conèixer una senyora danesa de la que vaig estar molt enamorat” (1). I no hi ha dubtes dels sentiments que Tete volia expressar; en va resultar un disc dolç i confortable que respira plenitud i optimisme; tens i delicat fins al silenci en les balades i extravertit i imaginatiu en els temps ràpids. El Tete fa que sembli tot molt fàcil; en mig queden detalls de llum, notes suspeses que cauen en nous camins, lligams que els companys del trio saben portar discretament, amb ferma delicadesa, fins a nous paisatges. El trio resulta misteriós a I Should Care, àgil a Swet Georgia Fame, plàcid a We’ll be Together Again, imaginatiu a Blues for Line i Body and Soul, subtil a My Funny Valentine… i així fins a 10 temes, sempre amb el millor Tete que, segons el crític Joachim E. Berendt “…potser és el més negre de tots els pianistes europeus” (2) i Recordando a Line ho demostra sobradament.

I és que el pianista estava en plena forma, venia d’acompanyar Dexter Gordon i Jackie Mc Lean i d’enregistrar com a lider per Enja, Staplechase i ho faria, a la mateixa Aliança i amb pocs dies de diferència, acompanyant Dusko Goykovich amb el mateix bateria de Recordando a Line. Diu també en l’entrevista: “ En fi, al acabar a Sitges vaig anar de nou a Munich i així van passar el 70, el 71…viatjant de Barcelona a Munich, de Munich a Holanda, de Holanda a Barcelona” (3). Serien uns anys fructífers, dels quals podem destacar els treballs amb Ben Webster i Don Byas i els seus discs Ensayo de temes llatins i del Brasil. Tot seguit faria “bogeries” (4) acompanyant Anthony Braxton en el disc In the Tradition (1974), els coneguts Catalonian Fire (1974), Tete! (1975) i l’ara respectat Vampyria (1976) amb Jordi Sabatés.
Recordando a Line no figura entre els 13 discs del Tete (ja sigui com a lider o com a acompanyant) que apareixen als “100 millors del jazz català” de la revista Jaç però algú el cita a l’entrada del pianista a Vikypèdia, com un dels seus millors discs. DiscMedi manté en catàleg l’edició en CD de 1996 i també el podreu trobar a Spotify. No l’acompanya cap dels seus bateries “habituals”, però al costat del contrabaix fidel d’Eric Peter trobem Joe Nay, un dels millors especialistes alemanys que empeny amb bon ritme els diferents climes del disc. A la portada, una excel·lent foto en blanc i negre atribuïda a Pubill, mostra al pianista davant del mar, com encarant el futur en l’entorn serè d’una platja deserta, amb la mà esquerra en contacte amb un tronc encallat i solitari, potser per no perdre les arrels. Recordando a Line, per cert, s’escolta molt bé al costat del 1995 de Tete Montoliu i Javier Colina, editat per ContraBaix l’any 2007.

Josep Bergadà

(1) (3) Primer número de la revista Quàrtica Jazz, abril 1981. Entrevista a Tete Montoliu per Miquel Jurado.
(2) Joachim E. Berendt. El jazz. De Nueva Orleans a los años 80, Fondo de cultura económica (reedició actualitzada de 2002).                                                                   (4) Mateixa entrevista Quàrtica Jazz:  “El primer tema que va proposar va ser What’s New. Va tocar el tema bé; una mica estrany, però encara s’entenia. En acabar-lo va començar a bufar com un boig.”

Grans concerts a ContraBaix per acabar l’any! La Vella Dixieland, Randy Greer & Ignasi Terraza “Christmas Swing”, i Dani Nel•lo “Los Mambo Jambo”

El cicle ContraBaix acaba l’any de la millor manera possible, amb música, música i més música en un cap de setmana amb esperit nadalenc per acomiadar la programació 2011!

El divendres 16 de desembre, a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat, podrem gaudir del swing nadalenc de “Randy Greer & Ignasi Terraza trio. Christmas Swing”.  Nodrit per  la tradició del jazz clàssic, l’Ignasi Terraza Trio manté vives  les característiques més essencials d’aquesta música. La seva força rítmica i sonora, la seva capacitat creativa i un gran respecte pel llegat del passat donen a la seva música aquest só personal, elegant, fresc i al mateix temps  proper que fa d’aquest grup un  dels millors trios de jazz  que hi ha  actualment al nostre país. Pel que fa a en Randy Greer, el seu estil romàntic recorda a  Nat King Cole, de qui se’n diu deixeble espiritual. Un repertori exquisit, extens i variat així com la calidesa  i la força de la seva veu el situen com un dels cantants de Jazz més interessants que hi ha en aquest moment.

El projecte “Christmas Swing in Barcelona” ens ofereix un nadal ple de swing. Un seguit de melodies nadalenques que van des de conegudes cançons tradicionals avui internacionals, al blues, passant pel gospel, les balades, el bogui bogui… amb un marcat sentit de festa i molt de swing. Deixat portar per la seva música i “swinga” tu també aquest Nadal!

També el 16 de desembre, però a l’Atrium Viladecans, podrem gaudir d’un concert molt especial amb una de les grans bandes de jazz del país: La Vella Dixieland. Amb més de 30 anys sense deixar de tocar la música que més els hi agrada, i acompanyats de la veu deMarian Barahona, de ben segur que aquest concert no us deixarà indiferents! I és que La Vella Dixieland reivindica a les seves actuacions el que entenem que és l’essència del jazz: música calenta, ritmes contagiosos i comunicació amb el públic.

Malgrat el nom del grup fa referència a l’estil dixieland, La Vella ofereix un repertori molt més ampli. A més de  jazz tradicional,també inclouen el swing, els espirituals, el blues i el jazz actual de New Orleans. Temes dels clàssics (Louis Armstrong, Duke Ellington, Billie Holiday) s’alternen amb temes de nous autors i algun tema propi.

I el diumenge 18 de desembre, la Traska Truska de Molins de Rei es tornarà a vestir de gal.la per acabar l’any amb una gran sessió de swing i rhythm’n’blues. Mambo Jambo és el nou projecte de quatre reconeguts músics de l’escena catalana: el gran saxofonistaDani Nel•lo (conegut per haver estat membre dels mítics Los Rebeldes i per haver creat formacions com Nel•lo y La Banda Del Zoco i Vértigo); el guitarrista Mario Cobo (membre de Nu-Niles), el contrabaixista Ivan Kovacevic (músic de l’escena del blues i del swing que també visitarà la Traska amb el Bernat Font trio, una de les formacions de moda a Barcelona); i el bateria Anton Jarl (gran bateria de blues i jazz que en els darrers anys ha visitat diverses vegades el cicle ContraBaix com a bateria de Tandoori Lenoir). Una sessió musical calenta i frenètica a la vegada, on podrem gaudir de l’esperit intens de la música negra.