Tot esperant Dorantes

Estem a mitjans de gener i és l’hora d’anar a la feina. Les vacances de Nadal queden molt lluny i tenim any nou però la mateixa crisi. A tort i a dret veiem amenaces de tot tipus, coaccions polítiques, retallades pressupostaries, menys diners per a la cultura, nous casos de corrupció…perquè seguir, hem de fer la revolució!
Però el dia 9 de febrer ve Dorantes a Barcelona i tenim un parell d’entrades.

dorantesPortarà a R. García Fons?, Posarà en play back la veu de Morente? Poso el seu últim CD Sin muros al reproductor del cotxe i enfilo els 32 km cap a la feina, a aquesta hora no cal parar atenció al trànsit, el cotxe va sol i sap el camí.

Que bé que entra la música de Dorantes! com es van diluint aquestes quimeres! Recordo la primera i única vegada que vaig veure el pianista en directe; amb en Josep Bergadà vam anar al festival BAM del 1999, no recordo quina era la nostra intenció, però suposo que era veure la Beth Orton a la Plaça del Rei. No sabia que actuava Dorantes però havia comprat el seu primer disc -el fantàstic Oroboy– i a més hi havia cadires a la Plaça de la Catedral, res d’un concert de peu com sardines més o menys apilades– així que em vaig quedar a esperar el començament d’aquest concert mentre el Josep anava a l’altre. Poc després de començar, la sort va fer que aconseguís el seient d’algú que es va aixecar a la primera peça, algun despistat suposo.
És un dels concerts dels que guardo millor record, Dorantes estava acompanyat d’una magnífica banda, no hi havia crisi i l’Ajuntament de Barcelona no escatimava mitjans.
Gairebé sempre que anava a una botiga de discos, mirava si hi havia un nou disc de Dorantes i vaig haver d’esperar fins al 2002 per escoltar el segon: Sur, tan bo com el primer. I després res de res; això sí, amb l’aparició de YouTube he pogut anar veient peces dels seus múltiples concerts, amb R. García Fonts, Gerardo Núñez i un llarg etc,
Vaig estar a Praga l’any passat i hi actuava al cap de 15 dies!! Seria amb la seva formació “Free Jazz Flamenco Trio”? grup format amb R. García Fons i Theodosii Spasov.
Sempre em preguntava com podia aquest home estar tan actiu quan el seu últim disc era del 2004, però va arribar el 2012 amb el seu nou disc, i la seva participació en el festival del Mil·lenni. I res, a esperar Dorantes, deixem pendent la revolució.

Manel Saumell

Tots els comentaris en aquest blog seran moderats i seran directament publicats en el cas que l’administrador de continguts els consideri adequats. Gràcies per la teva participació.

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s