La ubiqüitat de Matthew Simon

Ubiqüitat: Fet d’estar present pertot (Diccionari de la llengua catalana).

Matthew Simon es realment pertot, tant si parlem de la història com si ho fem del present de la nostra música. El trobarem en concerts i shows de la televisió on hi hagi una trompeta; en anuncis, en sintonies de programes, acompanyant cantants coneguts, en bandes sonores de pel·lícules, en tota mena d’events on es necessiti la seva professionalitat. El seu currículum desperta admiració, mareja, sorprèn, aixeca somriures i complicitats. Quasi que, de manera col·loquial, podríem analitzar el nostre entorn musical, separant on ha estat i on no ha estat en Matthew Simon…

Matthew_Simon_web

Amb l’obligada discreció de qui “acompanya”, el trobarem al costat d’El Tall en els seus recents concerts de comiat, en la fanfàrria de Barcelona 92, en la Marató de TV3 i en els directes i discos de Serrat, Sabina, Dyango, Moncho, Gato Perez, Miguel Rios, Lluis Llach, Juan Perro, Celia Cruz, Lolita, Operación Triumfo o Buenavista Social Club, per citar-ne només uns quants i d’estils ben diferents. No sempre “visible” -seva és la trompeta d’un conegut anunci de rom del Carib- ni tampoc previsible –com quan treballa en bandes sonores de Suso Saiz, Carles Cases o Gringos– qui tingui memòria sabrà de la seva participació en un dels clàssics de la música layetana, el disc Iberia de Música Urbana (1978). Clàssic és també per experiència i per tocar amb l’Orquestra del Teatre Lliure, amb l’OCB, amb les orquestres simfòniques de Tenerife o de Sant Cugat, interpretant Coplan, Moussorgsky, Ravel, Shostakovich, Purcell, etc…

I si parlem de jazz, que és el que aquí més correspon, som novament davant d’un currículum admirable. Ha tocat amb Tete Montoliu, Dave Liebman, Perico Sambeat, Bebo Valdés, diferents formacions amb Manel Camp, Carles Benavent, Joan Albert Amargós, Chano Domínguez, Jorge Pardo i molts més fins que, l’any 2012, per increïble que sembli, enregistra el seu primer disc propi, Continental Blues. Si com diuen, l’experiència és un grau, a Matthew Simon li sobren les medalles i es nota que ha aplicat tot el seu saber en un disc que ret merescut homenatge al paper de la trompeta en el jazz. Tan aviat explosiu com introvertit, Matthew Simon treu els colors precisos per il·lustrar una història farcida de mites com ara Louis Armstrong, Clark Terry, Chet Baker, Clifford Brown, Miles Davis, Freddy Hubbart i tants d’altres; uns mites que el trompetista ens serveix amb delicadesa, respecte i un gust exquisit.

La ubiqüitat de Matthew Simon farà que sigui a L’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat el proper 27 de setembre; aprofitem doncs l’oportunitat per gaudir de qui té aquest do i l’inverteix fent tan bona música!

10 anys de ContraBaix a Molins de Rei

Molins de Rei ha tingut sempre una notable tradició musical. La posada en marxa, l’any 1979, de l’Escola de Música Julià Canals va ser el catalitzador d’una clara voluntat social de recolzament i difusió de la música i de la seva implicació en la societat local. Generacions successives d’estudiants han aportat onades de professionals i d’aficionats a la música, recolzant un ric entramat de corals, grups de pop i rock, músics de clàssica i de jazz, de cançó d’autor, etc… A partir d’unes trobades de músics i aficionats amb la Regidoria de Cultura, l’any 2004 va engegar ContraBaix a Molins de Rei. L’experiència de 5 anys a Sant Feliu de Llobregat va resultar cabdal per facilitar les coses, i així el cicle de l’Ateneu Santfeliuenc va esdevenir comarcal amb la suma, aleshores, de Molins de Rei, Castellbisbal, Cornellà, Esparraguera, etc…

Primer concert de ContraBaix a Molins. Foment C. i A. Festa Major 2004

Estrena de ContraBaix a Molins de Rei amb la coral Quodlibet, Drop Big Band i Laura Simó. Foment C. i A. Festa Major 2004

I0 anys continuats de ContraBaix a Molins de Rei demanen un balanç, una reflexió per aquesta feina contracorrent, per haver creat hàbit i desig regular de música en directe on pràcticament no existia. Convocar mensualment un nombre respectable d’aficionats per als qui, a hores d’ara, la música ja forma part de la seva cultura i del seu oci, ha estat una feina planificada i gestionada amb professionalitat, mesurada en els riscos, imaginativa en el desenvolupament de les complicitats i, evidentment, agraïda per la confiança rebuda del públic i de les institucions. Entre tots ho hem fet possible i no era fàcil amb l’omnipresent ombra de la capital i la seva multitudinària oferta d’oci i cultura.

Gorka Benitez, novembre de 2004. Segon concert a La Traska.

Gorka Benitez, novembre de 2004. Segon concert a La Traska.

Veure el llistat dels concerts d’aquests 10 anys hauria de penjar el somriure còmplice a tothom que valori la música en directe; s’hi fan evidents la varietat, la coherència i la predisposició a la descoberta en una programació pensada en clau local i comarcal, que ha posat a l’abast de la vila i del seu entorn concerts memorables. Res d’això hauria estat possible sense l’absoluta sintonia amb els responsables de la Traska (gràcies Iñaki!), seu habitual dels concerts, i la sinergia amb d’altres entitats i col·lectius locals; també ha estat cabdal el constant suport de les administracions locals i supralocals (que sempre han valorat el projecte) i, evidentment, la gran complicitat dels músics. Però, sobretot, tenim clar que el cicle ha funcionat per la confiança i el recolzament d’un entorn social que se l’ha fet seu i d’un públic atent i fidel que ha convertit la Traska en un dels llocs més especials on sentir música en directe al nostre país.

El llistat dels 101 concerts d’aquests 10 anys dona fe de la fidelitat original al jazz i al blues (amb la presència habitual de músics com Marc Miralta, Perico Sambeat, Horacio Fumero, Gorka Benítez, David Xirgu, Dani Nel·lo, Big Mama i molts més), però també de l’obertura a noms claus de la cançó d’autor (Pi de la Serra, M. del Mar Bonet, Roger Mas, Anna Roig, Xavier Baró, Feliu Ventura…) i de la música d’avantguarda (Agustí Fernandez, Joan Saura, Nicole Mitchell Truth or Dare, Pascal Comelade…) o als músics lligats al territori (Joan Monné, Miquel Bofill, Joan Saura, Adrià Bofarull, Leandre Lopes, Gurus, Dalbèrgia, Miquel Àngel i Víctor Cordero, Gorka Garai…).

Toti Soler i Miquel Àngel Cordero a La Traska.

Toti Soler i Miquel Àngel Cordero a La Traska (2012).

ContraBaix i el seu públic han ampliat perspectives arriscant sovint amb propostes poc conegudes, que finalment han quedat per a tots com a noves referències de qualitat; parlem de l’espectacularitat de l’Oam Trio, de la delicadesa minimalista de la pianista Eri Yamamoto, de l’entranyable proximitat d’Il gran Teatro Amaro, de l’essència del jazz europeu de François Tusques, de la precisió i modernitat de l‘[em] Trio, o de la qualitat en expansió de Marco Mezquida…i així, fins a 101 actes compartits que, de manera indubtable, han enriquit el nostre panorama cultural.

decideix_concertL’experiència ens anima a seguir programant bona música i aprofitem la celebració dels 10 anys per reclamar les vostres votacions. Volem que ens ajudeu a reviure el que, entre tots, considereu el millor concert d’aquesta dècada (aquell que recordeu amb més passió, nostàlgia, interès, sentiment… aquell que podríeu pensar que l’heu somniat).

Clicant el botó trobareu un sistema fàcil de votació (hàbil fins el dia 30 de setembre); marqueu 10 concerts (un per cada any de ContraBaix a Molins de Rei) i el proper 15 de desembre tindrem, a La Traska, el millor concert possible per a celebrar-ho!

Ha mort Bernard Vitet, un dels millors músics europeus

El passat 3 de juliol moria a París, als 79 anys d’edat, Bernard Vitet, trompetista inventiu i innovador, músic de sessió, creador d’instruments impossibles i entusiasta col·laborador de mil aventures musicals.

La seva trajectòria és sorprenent i quasi inabastable. Als anys 60 acompanyava i enregistrava amb “vedettes” de la cançó francesa com ara Ives Montand, Brigitte Bardot, Barbara, Claude François, Serge Gainsbourg o les poc convencionals Brigitte Fontaine i Colette Magny. Al mateix temps i fora dels circuits de cançó comercial, Vitet participava vocacionalment en la gran emancipació del jazz europeu col·laborant amb Michel Portal, François Tusques, François Jeanneau, Jac Berrocal, Jean Louis Chautemps, Alexander Von Schlippenbach, etc… amb menció especial a la seva llarga participació en el col·lectiu Un Drame Musical Instantané (de 1976 a 2008, al costat de Jean-Jacques Birgé i Francis Gorgé).

Va tocar amb músics de jazz considerats avui universals, que en aquells anys sovintejaven les estades europees; així, Don Cherry, Archie Shepp, Sunny Murray, Art Ensemble de Chicago, Anthony Braxton, Alan Silva, Chet Baker, Steve Lacy o Gato Barbieri formen també part del seu currículum d’enregistraments i gires. Sempre preparat per les aventures més dispars, per poc que busquem a YouTube el trobarem en peces de caire contemporani (Bernard Parmigiani, Jazzsex. 1966), en transcripcions de discos propis (La Guêppe o Mehr Licht !) i en concerts, bandes sonores i performances com aquesta intervenció al costat del contrabaixiste Henry Teixier.

Bernard Vitet havia tingut també una molt estreta col·laboració amb el cantant de Sant Feliu de Llobregat Carles Andreu. Ja sigui com a membre de “Viva la vida”, el grup del cantant, o com a company en la Intercommunal Free Dance Music Orquestra de François Tusques, Carles Andreu i Bernard Vitet havien viscut experiències espectaculars com la del Festival Les tombées de la nuit, l’any 1983 a Rennes, en el que els dos músics es fonen en una interpretació irrepetible de “On est en vue de l’île”.

Cartell del grup Viva la vida amb figures dels músics. Al centre Carles Andreu amb el peu a la cadira i Bernard Vitet a la seva dreta.

Cartell dels anys 70 del grup Viva la vida amb figures dels músics. Al centre Carles Andreu amb el peu a la cadira i Bernard Vitet a la seva dreta.

Conegut com a  “Babar” entre els companys de l’Intercommunal, en els darrers temps rebia entranyables visites-concert d’alguns músics amics, concients de la seva precària salut. El 16 de setembre els companys li fan un homenatge al local La Java de Paris http://www.la-java.fr/evenement.php?i=589 sens dubte un bon motiu per viatjar a la capital francesa.
Francis Marmande, periodista i crític de referència del jazz francès li va fer una crònica pòstuma a Le Monde que fa justícia a l’enorme trajectòria com a músic. Chapeau!!. http://www.lemonde.fr/disparitions/article/2013/07/06/mort-de-bernard-vitet-compositeur-trompettiste-multi-instrumentiste_3443483_3382.html