MOLINS DE REI, 10 ANYS DE CONTRABAIX (II)

CONCERTS INTERNACIONALS

Si bé els concerts a Molins de Rei sempre han tingut un excel·lent nivell musical i gran  seguiment de públic, algunes de les agradables sorpreses d’aquests 10 anys han estat els concerts internacionals. L’excepcionalitat del fet i la qualitat dels músics visitants ens ha permès una visió més global, en la sempre privilegiada proximitat de La Traska. La sinergia amb Produccions ContraBaix, la coordinació amb altres programadors, el bon feedback amb alguns músics inquiets i el fet que els concerts a Molins de Rei siguin en horari de diumenge tarda –poc habitual en el circuit de jazz- han fet possible algunes trobades memorables.

Oam Trio a la Traska

Oam Trio a la Traska

Per començar amb el llistó alt, el 2005 teníem l’Oam Trio, una de les propostes internacionals de Marc Miralta. Format en l’estada del bateria català a Nova York, el grup té un funcionament intermitent i va passar per La Traska aprofitant la tornada d’una gira pel Japó. La primera experiència amb músics com Omer Avital i Aaron Goldberg ens va ajudar a tots a ampliar la perspectiva.

El segon round va ser amb Horacio “el Negro”, un dels concerts històrics de La Traska, que es va quedar petita tant per al set instrumental del músic com per al públic que volia sentir “Italuba”. Gràcies a la col·laboració amb la Fira de la Candelera i el Festival de Percussions de Catalunya hem tingut també un seguit d’interessants concerts de world music, amb grups com Africa d’Ivori, Akliso, Tambor de Saya o Wologoundy, que van omplir de colors el teatre de La Peni.

Cartell Daltabaix 2010

Cartell Daltabaix 2010

També el nostre Festival DaltaBaix, dedicat a les músiques d’avantguarda, ha tingut representació global de gran nivell: el guitarrista sard Paolo Angeli amb Agustí Fernandez i Liba Vilavechia en l’edició del 2008; el trio femení de Chicago “Truth or Dare” el 2010 (amb Nicole Mitchell, la millor flautista del món aquest 2013, segons la revista Downbeat); també vam gaudir del català rossellonès-universal Pascal Comelade, el 2010, i dels “clàssics” francesos del jazz free, François Tusques i Noel McGhie en el 2011.

I “camuflats” entre la programació habitual trobem el contrabaixista brasiler Rogerio Botter Maio (2007), la pianista argentina Paula Schocron (2008), i delicatessen com ara el trio del saxofonista nord-americà Jerry Bergonzi; el projecte Miralta/Olah Quartet (amb el interessant pianista hongarès Kalman Olah) o la saxofonista americana Melissa Aldana (tots tres el 2010). El 2011 vam tenir la trobada generacional novaiorquesa del quintet de Jordi Rossy -amb Seamus Blake i Ben Street- i també l’històric pianista de Blod, Sweet & Tears Larry Willis. Del 2012 ens queda l’excel·lent record de la pianista Eri Yamamoto (els seus discos tenen molt bones crítiques a Downbeat) i l’entranyable crònica europea d’Il Gran Teatro Amaro.

Sense cap mena de dubtes, una de les cireretes del pastís serien els joves alemans [em] Trio, que a primers d’aquest 2013 i amb una imaginació desbordant i precisió metronòmica, van deixar bocabadat el públic de La Traska. Però naturalment, no s’acaba aquí la història: el passat 20 d’octubre teníem a La Traska una nova i reexida aventura de Marc Miralta amb el vibrafonista portuguès Jeffery Davis…

(…i continuarà, segur!)

Anuncios

10 anys de ContraBaix a Molins de Rei

“SOLD OUTS” a La Traska

L’esperat concert de celebració d’aquests 10 anys, el proper 15 de desembre amb Chano Domínguez, no és l’únic que ha despertat un interès especial per al públic de ContraBaix a Molins de Rei. En aquests 10 anys de música a La Traska hem tingut una vintena de sold outs, rebuts amb la satisfacció de qui comprova l’encert de la programació amb la reacció positiva del públic.

Ha estat un fenomen viscut ja des dels primers moments, amb l’èxit inicial de les propostes més implicades amb el territori i de la mà de Joan Monné (en trio o amb Carme Canela), Miquel Bofill (en quartet o amb l’Albert Guinovart), el trio de guitarres Dalbèrgia, i també amb l’amic Gorka Benítez (ja sigui com a líder o acompanyant d’altres músics). Amb la programació d’un dels primers concerts internacionals, l’any 2006, amb el conegut bateria cubà Horacio el Negro, es va produir una demanda que ben poques vegades hem pogut igualar. Forçes “fans”, desplaçats des d’indrets allunyats clarament de la nostra àrea d’influència, es van quedar a les portes escoltant el poc que sortia de l’interior de la Traska.

Amb el temps hem anat encertant les previsions de sold out i el progressiu augment de la venda anticipada també ens ha permès preveure’n les conseqüències. Serien els cassos de les propostes de blues, sempre molt concorregudes i amb Dani Nel·lo, Tandori Lenoir o Big Mama com a exemples destacats. No ha estat però un fet exclusiu de la música més rítmica, també algunes propostes de cançó d’autor (coordinades amb el Festival Barnasants) com ara Roger Mas o Anna Roig i L’Ombre de ton chien, han provocat el plè a La Traska. La cantant del Penedès, per a sorpresa dels “habituals” (que van haver de córrer per no quedar-se fora) havia venut la meitat de l’aforament amb un mes d’anticipació.

La Traska també ha viscut sensacions “d’overbooking”, amb motiu de les visites de Pascal Comelade, CMS Colina Miralta Sambeat, La Vella Dixieland o els Mambo Jambo, entre d’altres. Sigui com sigui, la programació de ContraBaix a Molins de Rei ha rebut sempre un excel·lent recolzament dels aficionats. La proximitat del públic i la seva actitud d’atenció i respecte fan de La Traska un lloc ideal per a la música en directe. Les copes durant el concert i el sopar que l’Iñaki ofereix als músics un cop aquest s’acaba, tanquen un cercle perfecte de sinergia al voltant de la música.

Són 10 anys que han passat en un sospir…esperem que n’arribin molts més!