MOLINS DE REI, 10 ANYS DE CONTRABAIX (II)

CONCERTS INTERNACIONALS

Si bé els concerts a Molins de Rei sempre han tingut un excel·lent nivell musical i gran  seguiment de públic, algunes de les agradables sorpreses d’aquests 10 anys han estat els concerts internacionals. L’excepcionalitat del fet i la qualitat dels músics visitants ens ha permès una visió més global, en la sempre privilegiada proximitat de La Traska. La sinergia amb Produccions ContraBaix, la coordinació amb altres programadors, el bon feedback amb alguns músics inquiets i el fet que els concerts a Molins de Rei siguin en horari de diumenge tarda –poc habitual en el circuit de jazz- han fet possible algunes trobades memorables.

Oam Trio a la Traska

Oam Trio a la Traska

Per començar amb el llistó alt, el 2005 teníem l’Oam Trio, una de les propostes internacionals de Marc Miralta. Format en l’estada del bateria català a Nova York, el grup té un funcionament intermitent i va passar per La Traska aprofitant la tornada d’una gira pel Japó. La primera experiència amb músics com Omer Avital i Aaron Goldberg ens va ajudar a tots a ampliar la perspectiva.

El segon round va ser amb Horacio “el Negro”, un dels concerts històrics de La Traska, que es va quedar petita tant per al set instrumental del músic com per al públic que volia sentir “Italuba”. Gràcies a la col·laboració amb la Fira de la Candelera i el Festival de Percussions de Catalunya hem tingut també un seguit d’interessants concerts de world music, amb grups com Africa d’Ivori, Akliso, Tambor de Saya o Wologoundy, que van omplir de colors el teatre de La Peni.

Cartell Daltabaix 2010

Cartell Daltabaix 2010

També el nostre Festival DaltaBaix, dedicat a les músiques d’avantguarda, ha tingut representació global de gran nivell: el guitarrista sard Paolo Angeli amb Agustí Fernandez i Liba Vilavechia en l’edició del 2008; el trio femení de Chicago “Truth or Dare” el 2010 (amb Nicole Mitchell, la millor flautista del món aquest 2013, segons la revista Downbeat); també vam gaudir del català rossellonès-universal Pascal Comelade, el 2010, i dels “clàssics” francesos del jazz free, François Tusques i Noel McGhie en el 2011.

I “camuflats” entre la programació habitual trobem el contrabaixista brasiler Rogerio Botter Maio (2007), la pianista argentina Paula Schocron (2008), i delicatessen com ara el trio del saxofonista nord-americà Jerry Bergonzi; el projecte Miralta/Olah Quartet (amb el interessant pianista hongarès Kalman Olah) o la saxofonista americana Melissa Aldana (tots tres el 2010). El 2011 vam tenir la trobada generacional novaiorquesa del quintet de Jordi Rossy -amb Seamus Blake i Ben Street- i també l’històric pianista de Blod, Sweet & Tears Larry Willis. Del 2012 ens queda l’excel·lent record de la pianista Eri Yamamoto (els seus discos tenen molt bones crítiques a Downbeat) i l’entranyable crònica europea d’Il Gran Teatro Amaro.

Sense cap mena de dubtes, una de les cireretes del pastís serien els joves alemans [em] Trio, que a primers d’aquest 2013 i amb una imaginació desbordant i precisió metronòmica, van deixar bocabadat el públic de La Traska. Però naturalment, no s’acaba aquí la història: el passat 20 d’octubre teníem a La Traska una nova i reexida aventura de Marc Miralta amb el vibrafonista portuguès Jeffery Davis…

(…i continuarà, segur!)

Tots els comentaris en aquest blog seran moderats i seran directament publicats en el cas que l’administrador de continguts els consideri adequats. Gràcies per la teva participació.

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s