El proper divendres 22 de Maig a les 21:30h, el baixista novaiorquès James Cammack actuarà a l’Ateneu Santfeliuenc, dins el cicle ContraBaix, juntament amb el grup internacional Pitch Plot 4. Els teloners seran el trio “Lilac”, sorgit del Taller de Músics.
Hola James, moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista. Havies actuat abans a Barcelona?
Vaig venir fa uns quants anys, a finals dels 80 o primers dels 90. En aquell moment, tocava sovint amb el pianista Ahmad Jamal. Vam fer una gira per tota Espanya, tocant a Barcelona i a altres ciutats. Barcelona és una ciutat fantàstica, estic encantat de tornar-hi!
Vas tocar amb Ahmad Jamal durant 30 anys, oi?
Vaig ser el seu baixista oficial des del 1983 fins al 2011. Vaig coincidir també amb el bateria Idris Muhammad, que va estar-s’hi 15 anys amb ell. Idris és tota una referència en el món del Jazz i del Rythm & Blues. La seva precisió el situa entre els millors bateries dels planeta!
Què és el més important que vas aprendre quan tocaves amb l’Ahmad Jamal?
Bàsicament, la seva manera de treballar en equip. Durant els concerts, havies d’adaptar-te ràpidament a la situació musical de cada moment. L’Ahmad Jamal creava un veritable espai musical, ja que és compositor, arranjador i orquestrador. L’Idris i jo contribuíem al concepte i al color musical que ell proposava. Jo procurava incorporar a la meva manera de tocar el seu pensament musical.
Com anava la preparació dels concerts?
De vegades, l’Ahmad Jamal t’escrivia una línia de baix concreta, com un ostinato.Després, anava creant tota una orquestració al voltant del que jo estava tocant. Teníem una mena de guió, i cada vegada que tocàvem el tema, ell modificava les coses sobre la marxa, canviant i desenvolupant la música. La millor manera d’anomenar-ho seria “composició espontània”. Èrem un trio amb una gran versatilitat! Cada concert tenia un caràcter completament diferent, encara que féssim servir les mateixes bases.
Quins músics t’han influenciat, qui són els teus ídols del jazz?
Sens dubte, grans músics com Chick Corea, Joe Zawinul o Wayne Shorter. La seva manera de construir la música és increïble. Amb Chick Corea, per exemple, sempre hi ha un gran sentit rítmic, i un pensament harmònic i melòdic molt ric. Desenvolupa la música amb un altíssim sentit compositiu. Ha aconseguit incorporar a la seva banda els millors músics del planeta. Tots els grups que ha format són absolutament únics: Anthony Jackson i Steve Gadd, Stanley Clarke i Lenny White, o John Patitucci i Dave Weckl… Al llarg dels anys, ha fet música plena d’energia, una energia que és orgànica i a la vegada es transforma constantment, mantenint tot i així una forta personalitat.
En quins projectes estàs treballant actualment?
Ara mateix, em sento molt afortunat de formar part de Pitch Plot 4, perquè em dóna l’oportunitat d’aparèixer al panorama jazzístic europeu. També estic molt content del meu CD “Both Sides Of A Coin” (Les dues cares de la moneda). Faig servir el baix elèctric i és molt representatiu del que sempre he volgut fer. El meu proper projecte serà acústic, però primer haig d’escriure els temes…
Com es va formar el grup Pitch Plot4? És difícil reunir músics internacionals d’Alemanya, Holanda i els Estats Units?
Quan vaig deixar de tocar amb l’Ahmad Jamal, em va saber greu perdre les gires europees que féiem. Estava una mica trist, perquè m’agrada molt venir a Europa. Crec que Europa és molt generosa amb els seus músics; alguns dels festivals de jazz més importants del món es fan aquí. Per això vaig trucar un mànager holandès, que a la vegada em va posar en contacte amb el flautista de jazz Jeroen Pek. Vam decidir crear Pitch Plot 4, com a projecte internacional. De fet, estic escrivint alguns temes pel grup. Els seus músics són excepcionals: no només toquen les melodies, sinó que realment les comprenen i se les fan seves. És un gran plaer tocar junts!
Per què cada cop és més difícil atreure públic jove als concerts de Jazz?
Penso que les noves tecnologies faciliten d’introduir-se al mercat musical. Hi ha molta gent treballant amb les xarxes socials i detectant les necessitats del mercat, però moltes d’aquestes persones no tenen un coneixement profund de la música. Et pots trobar un DJ que mai no ha tocat cap instrument, però que arriba a vendre milions de còpies i fa concerts multitudinaris. Amb els samplers, pots barrejar sons i ritmes per crear ràpidament sons electrònics, cosa que no és dolenta en sí mateixa, però que fa minvar l’estímul de treballar per ser un bon músic.
Per altra banda, aquest estil de música creat digitalment connecta molt bé amb el públic jove i amb les masses, de manera que altres estils, com ara el jazz, la clàssica, la contemporània i fins i tot la música en directe, queden al marge. I, si no escoltes aquest tipus de música, com pots entendre-la?
Un altre problema són els programes de TV de l’estil d’“Operación Triunfo”, o “Tú sí que vales”, perquè de vegades donen una perspectiva equivocada sobre el desenvolupament de la personalitat musical. Els nens veuen aquests programes i pensen “vull ser una persona famosa”, en comptes de pensar “vull estudiar un instrument i vull aprendre música per crear i desenvolupar la meva vessant artística”.
El concert al cicle ContraBaix s’obrirà amb la banda “Lilac”, formada per estudiants del Taller de Músics. Què hauria de fer un jove músic de jazz, per impulsar la seva carrera?
Crec que has de ser diligent a la feina i estar obert a qualsevol oportunitat, has de saber adaptar-te. Avui, és difícil viure de la música: certament, hi ha uns quants “grans noms” que formen part de l’elit i tenen grans oportunitats de fer carrera… Jo els anomeno “sospitosos habituals”. Però també hi ha molts músics absolutament impressionants que mai no tindran l’oportunitat de fer una gran carrera. Això hem “d’agrair-ho” als nostres dirigents econòmics i polítics, que mostren una total falta d’interès respecte al ciutadà mitjà.
Cicle ContraBaix 