Entrevistes a Regidors de Cultura (i 2): Àlex Medrano (Sant Joan Despí) i Manel Martínez (Sant Feliu de Llobregat)

Àlex Medrano i Soler, Regidor de Cultura, Sant Joan Despí

Quin creu que ha de ser el paper de la cultura en la societat actual i com veu la projecció de les noves tecnologies en aquesta previsió?

En aquests moments difícils que ens ha tocat viure a la nostra societat, el paper de la cultura hauria de ser rellevant. En aquests moments, més que mai, cal ser creatiu, innovador, i contrarestar la manca de recursos amb la imaginació; i alhora poder experimentar amb les noves eines de què disposem, com ara les noves tecnologies que encara tenen un ampli recorregut en el nostre sector.

 

Dins d’aquest panorama cultural general, quin paper creu que correspon a l’Administració local, la més propera al ciutadà i la que millor detecta els valors i les mancances del seu entorn?

En primer lloc, és la que té més eines per poder detectar les necessitats dels diferents sectors de la seva població, perquè és la que està més a prop i té un coneixement més exacte de les demandes dels ciutadans i ciutadanes. I en segon lloc, l’Administració local ha de vetllar per acostar a tots els sectors de població (i més concretament a aquells amb més dificultats) la possibilitat d’accedir al món cultural en totes les seves vessants, així com proporcionar les eines a aquells col•lectius o ciutadans i ciutadanes amb iniciatives creatives.

Creu que la cultura ha de tenir un paper rellevant per ajudar-nos a sortir de la crisi o, en aquest sentit, veu altres prioritats en l’agenda de les administracions?

No crec que un sol sector pugui ajudar a sortir de la crisi. Ha de ser amb la suma de molts i l’esforç de tothom que ens n’hem de sortir. En tot cas si que és cert que el consum de cultura i tota la indústria que hi ha al darrere és un sector importantíssim que cal potenciar. De fet, en la història recent del món, en situacions de crisi, el consum de cultura sempre ha augmentat; per tant, cal aprofitar-ho.

Com valora el panorama cultural a la seva població i quines accions creu que s’han d’emprendre de manera preferent?

A Sant Joan Despí gaudim d’una bona oferta cultural, amb més de vuitanta entitats culturals i amb una programació estable de teatre, música i dansa. Amb la nova construcció del teatre Mercè Rodoreda s’obre un nou espai amb unes possibilitats que cal aprofitar; és per això que volem apostar per noves propostes en el marc de la música i continuar la bona tasca desenvolupada en els darrers anys amb la dansa i la seva promoció als infants i joves de la ciutat.

Com valora la feina de difusió de la música que fa el circuit ContraBaix, tant en la seva dimensió local com en la comarcal?

Indubtablement molt bona, la proximitat en què treballa ContraBaix li dóna un plus a l’hora de programar; el coneixement del món musical i la seva capacitat d’adaptació en els petits i mitjans formats és fonamental. A Sant Joan Despí fa poc que treballem plegats, però l’experiència fins ara ha estat molt positiva i la nostra idea es poder seguir treballant plegats per proporcionar nous espais musicals i noves propostes de qualitat.

 

Manel Martínez, Regidor de Cultura, Sant Feliu de Llobregat

Quin creu que ha de ser el paper de la cultura en la societat actual i com veu la projecció de les noves tecnologies en aquesta previsió?

Cultura i societat són indestriables, hi ha cultura en base a l’existència d’una realitat social que l’envolti i li doni contingut, i no és possible imaginar l’existència d’una realitat social que no s’expressi i es reconegui a través de les diverses facetes culturals.És així que ara, com sempre ho ha estat, la cultura és un aspecte fonamental en la vida de la nostra societat, que ens ajuda reconèixer-nos i a progressar com a societat i com a persones; dóna expressió als valors que com a col•lectivitat volem promoure;  ens aporta energies per innovar i continuar construint futur, i pot esdevenir element determinant per a la cohesió social, si hi garantim l’accés de totes les persones.

D’altra banda, les anomenades noves tecnologies són una realitat sense la qual ja no podríem explicar la societat actual, són vehicle per teixir la relació i la comunicació entre tots i totes, sense moltes de les limitacions que tenen altres canals de comunicació i informació, i esdevenen una eina de creació i innovació amb l’única limitació de la nostra imaginació.

Per això, aquestes tecnologies cada cop tenen un paper més important en la creació, en la construcció de xarxes que ens permeten posar en comú experiències, idees i interessos, i en la generació de noves expressions culturals.

Dins d’aquest panorama cultural general, quin paper creu que correspon a l’Administració local, la més propera al ciutadà i la que millor detecta els valors i les mancances del seu entorn?

La proximitat és l’aspecte determinant a partir del qual actua l’Administració local. Per tant, aquesta ha de fonamentar la seva acció en la posada en valor de les energies culturals que existeixen en l’àmbit local, i a fer accessible la cultura a tots els sectors socials del seu entorn.

És així que les administracions locals han de treballar per promoure les entitats i els agents locals existents en els municipis, impulsant la programació de les activitats amb l’acord i la participació d’aquests, ja que aquest és un paper més de dinamització i d’impuls que d’organització o de creació, que ha recaure en entitats i agents de manera fonamental. Aquest treball ha de passar per contribuir a la potenciació del teixit social existent, reforçant les entitats existents i impulsant-ne la creació de noves, tot facilitant el treball dels agents locals i creadors locals.

Les administracions locals, alhora, han de garantir una acció cultural que tingui en compte les obligacions, en l’àmbit d’aquells serveis que marca la llei, que promogui el respecte i la difusió del patrimoni de la ciutat, i els diferents interessos i aficions existents en l’àmbit local, i que sigui capaç de generar nous públics per als diferents tipus d’expressions culturals.

Creu que la cultura ha de tenir un paper rellevant per ajudar-nos a sortir de la crisi o, en aquest sentit, veu altres prioritats en l’agenda de les administracions?

La cultura és l’expressió de les capacitats de la societat i contribueix a dinamitzar i crear sinergies pròpies. Per tant, esdevé un agent que pot ser determinant per a la dinamització de les economies locals.

Cal tenir en compte que l’actual crisi econòmica afecta també la cultura, ja que els recursos econòmics, tan públics com privats, estan seriosament compromesos i cada cop són menors, i això afecta directament la dotació per a les activitats culturals. Però la cultura no pot valorar-se únicament per criteris econòmics, cal tenir molt present la importància de la cultura basant-se en criteris socials.

Per aquest motiu, tenint en compte les dificultats, però alhora atenent al fet que l’impuls de l’activitat cultural pot contribuir a la dinamització econòmica, cal abordar un treball conjunt entre agents i entitats culturals, ciutadania i agents econòmics per posar en comú objectius i impulsar una acció cultural que pot tenir efectes positius en el teixit econòmic local.

Tot i així, l’agenda de les administracions, en el combat contra la crisi, ha d’incloure altres mesures urgents, més enllà de l’àmbit cultural, de suport als teixits econòmic i comercial locals, i de suport directe a les persones que estan patint els efectes d’aquesta crisi.

Com valora el panorama cultural a la seva població i quines accions creu que s’han d’emprendre de manera preferent?

Sant Feliu de Llobregat té el privilegi de comptar amb un veritable “exèrcit” de voluntariat, a partir dels centenars de persones que s’integren en les diferents entitats locals, i a més, amb múltiples agents i creadors culturals locals.

Aquest fet ens possibilita generar una activitat cultural rica i diversa, i el manteniment d’un calendari de festes populars molt viu, el treball fonamental del qual descansa en la iniciativa i l’esforç de totes aquestes entitats, persones i agents.

Tot i així, cal abordar una reflexió global que ens permeti millorar la programació actual, completar l’agenda amb aquelles manifestacions culturals que encara calgui incloure, optimitzar els recursos existents i garantir la democratització de l’activitat, facilitant encara més l’accés a les activitats culturals de tots els sectors de la ciutat.

És per això que un dels compromisos de l’equip de govern és abordar un gran debat per a l’elaboració del Pla estratègic de la cultura a Sant Feliu, que desenvoluparem en els propers mesos, i que ha de fixar les bases de l’acció cultural a la ciutat per als propers anys.

Com valora la feina de difusió de la música que fa el circuit ContraBaix, tant en la seva dimensió local com en la comarcal?

El circuit ContraBaix és un exemple del que es pot impulsar amb la concertació entre l’Administració i els agents culturals, a partir de la iniciativa d’aquests darrers. Una activitat cultural de prestigi, que es projecta com a referent, l’apropa a la ciutadania i fidelitza el seu públic.

ContraBaix ens posa a l’abast uns espectacles musicals a la ciutat i a la comarca que difícilment serien possibles sense l’esforç que fan els organitzadors, amb una programació coherent i sostinguda i amb un alt nivell de qualitat.

A més, per a Sant Feliu de Llobregat aquest circuit és especialment important, ja que neix a la nostra ciutat, s’expandeix per altres municipis de la comarca i adquireix una projecció més enllà de la comarca, gràcies a la qualitat de la seva programació.

Anuncios

Entrevistes a Regidors de Cultura (1): Jaume Graells (l’Hospitalet) i David Vicioso (El Prat).

Compartim en aquest blog la darrera sèrie d’entrevistes publicada a la nostra revista “ContraBaix de paper”, que segueix la línea d’obrir espais de reflexió i informació que creiem que poden ser interessants per als nostres lectors i lectores i per al públic que assisteix als concerts del cicle. Us acostem a diferents Regidors de Cultura de ciutats que formen part del cicle ContraBaix, perquè sapigueu qui són i què opinen; agafant com a base unes preguntes generals i disteses sobre cultura, difusió cultural i musical, i de com veuen ContraBaix al seu territori.

En aquesta primera entrega les entrevistes als regidors de l’Hospitalet de Llobregat i El Prat de Llobregat.

Jaume Graells Veguin; Regidor de Cultura; Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

Quin creu que ha de ser el paper de la cultura en la societat actual i com veu la projecció de les noves tecnologies en aquesta previsió?

La societat actual ens convida a entendre la cultura de forma global, s’ha de superar la visió parcial d’entendre la cultura com només allò que s’ocupa de les arts. Diversitat, participació, creació, igualtat d’oportunitats i sentit crític són valors que afermen la salut democràtica d’una societat, i gestionar la cultura significa potenciar aquests valors. La cultura, sens dubte, forma part del desenvolupament de la persona, però alhora té un paper democratitzador en la societat, per això ha d’esdevenir un objectiu estratègic dins de les polítiques públiques. La cultura és una inversió de present que contribueix a generar un entorn de convivència urbana i de riquesa cultural, que afavoreix la qualitat de vida i el benestar del conjunt de les ciutadanes i ciutadans.

La cultura és un dret de tothom i les administracions hem d’establir els mecanismes d’accessibilitat i de creació d’oportunitats individuals i col·lectives. La irrupció de les noves tecnologies a la societat actual és una oportunitat que no podem deixar d’aprofitar. L’accés a la informació i sobretot a la immediatesa d’aquesta a través dels diferents mitjans tecnològics, les possibilitats de comunicar i accedir als públics, les xarxes socials, les possibilitats de difusió, fan de les noves tecnologies una eina imprescindible en les nostres vides quotidianes. Tenim el repte d’incorporar el paradigma tecnològic i digital en els equipaments, serveis i activitats culturals.

Dins d’aquest panorama cultural general, quin paper creu que correspon a l’Administració local, la més propera al ciutadà i la que millor detecta els valors i les mancances del seu entorn?

Tot i que les corporacions locals tenen poques competències en la matèria, les polítiques culturals, a partir dels ajuntaments democràtics, han tingut un protagonisme destacat. Segurament que en una primera època, encara constatable actualment, s’ha tingut un excés d’intervencionisme i això ha provocat que els ajuntaments siguem els principals agents de producció i difusió cultural. Això ha generat un cert desajust sobre el paper real que correspon a l’Administració local.

La proximitat dels ajuntaments davant les demandes socials ens situa en un posicionament immillorable, podem conèixer les necessitats de la ciutadania i donar-hi resposta, però en l’època actual i davant d’una conjuntura econòmica adversa, tenim la responsabilitat d’ajustar el rol de l’Administració local. Això no vol dir retallar, sinó cercar noves complicitats en la societat: entre els agents culturals, entre l’empresa privada, entre l’associacionisme cultural i, sobretot, aconseguir la disminució progressiva de la dependència de les subvencions públiques, que acaba encotillant les polítiques municipals en matèria de cultura. A l’Administració li correspon justament el que indica la paraula administrar, i això vol dir posar en contacte i mediar entre la ciutadania i els agents culturals. Tot alhora que estimular la iniciativa cultural privada, afavorir la relació entre la producció artística i els  potencials, incrementar els nivells d’iniciativa, participació, formació, pràctica i consum cultural per part de la població, són alguns dels reptes futurs.

Creu que la cultura ha de tenir un paper rellevant per ajudar-nos a sortir de la crisi o, en aquest sentit, veu altres prioritats en l’agenda de les administracions?

Si mirem la part més material de la crisi, “la retallada dels recursos”, hauríem de dir que justament a la cultura li ha tocat de ple: d’una banda no hi ha una consciència generalitzada que la cultura i el consum cultural siguin importantíssims elements generadors de riquesa i que ajudin a generar molts llocs de treball. D’altra banda, la cultura aporta aquest element “intangible”, democratitzador i identitari, i, justament, a causa d’aquest efecte immaterial, sovint no es considera rellevant. I per últim, perquè els resultats i els objectius culturals no són immediats sinó a mitjà i a llarg terminis, i costen de veure i de mesurar.

En conseqüència, és fàcil retallar els ja escassos recursos, i si no es pot mantenir el volum d’activitat o la qualitat d’aquesta, dels serveis o de les prestacions, i es genera menys activitat, menys consum i menys oci cultural, doncs aparentment no passa res. El problema és que a mitjà termini això provocarà un efecte empobridor i un cert desencís en la població, i a poc a poc es perdrà “l’orgull” de pertinença i d’identitat local.

L’escenari actual d’incertesa obliga les administracions a ser molt rigoroses i hem de cercar el màxim d’eficiència en les nostres propostes. Resulta prou evident que, en aquest camí cap a la societat del benestar i del coneixement, per impulsar la transformació del teixit productiu i per afermar la cohesió i la justícia social, cal que l’educació, la cultura i, en general, els serveis a les persones ocupin un lloc preeminent i estratègic.

Com valora el panorama cultural a la seva població i quines accions creu que s’han d’emprendre de manera preferent?

Crec que en el marc actual dominat per aquest efecte de la “crisi” el que cal és una revisió en profunditat de les relacions entre l’Administració local i els agents culturals locals, i impulsar noves estratègies que permetin una menor dependència del món associatiu respecte de l’Administració pública.

D’altra banda, s’han d’impulsar encara més i dotar de recursos suficients els espais de difusió artística existents, perquè son un element molt important de l’aparador cultural de la ciutat envers el seu entorn metropolità.

Participar, i no intervenir –a través dels professionals competents que tenim en la vida cultural–, en les propostes i en les iniciatives culturals sorgides de les associacions, dels barris.

Hem de treballar perquè els esdeveniments culturals que formen part del calendari festiu i cultural esdevinguin cada cop més referents per a la ciutadania.

Com valora la feina de difusió de la música que fa el circuit ContraBaix, tant en la seva dimensió local com en la comarcal?

Acabo d’arribar a la meva responsabilitat com a regidor de Cultura a l’Hospitalet i pel que he pogut observar considero que el circuit ContraBaix és un exemple de cooperació entre un agent cultural privat i l’Administració local, on cadascú posa la seva part i tots dos creixen. És el clar exemple d’un procés win and win, és a dir, on tothom guanya. Des del circuit s’aporta el coneixement en profunditat del sector musical, el rigor i la professionalitat, i des de l’Administració posem a disposició uns espais i uns recursos per a la difusió. Sens dubte, ContraBaix alimenta i complementa la programació musical local i l’Administració local alimenta un circuit i afavoreix la visualització d’un programa cultural en un determinat àmbit territorial del Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Crec que ContraBaix va més enllà de la pròpia idea inicial de quan va néixer, que era la voluntat de crear un circuit musical entre diversos municipis del Baix Llobregat. En aquest moment hi ha un circuit, que es tradueix en una programació musical d’un estil determinat a l’Hospitalet i a diversos municipis del Baix Llobregat, i alhora hi ha una marca, ContraBaix, amb la qual s’identifiquen determinats artistes i músics, que nodreix de propostes musicals altres equipaments i esdeveniments musicals al marge del marc més local del circuit.

David Vicioso Adrià; Regidor de Cultura; El Prat de Llobregat

Quin creu que ha de ser el paper de la cultura en la societat actual i com veu la projecció de les noves tecnologies en aquesta previsió?

La cultura juga un paper central en la nostra societat. La cultura ens ajuda a interpretar el món, a relacionar-nos, a desenvolupar-nos com a persones en societat. Les noves tecnologies no són altra cosa que una eina més per afavorir aquests processos. La cultura surt de les interaccions i, per exemple, les xarxes socials són un gran suport per a la creació de continguts i l’aparició de noves oportunitats.

Dins d’aquest panorama cultural general, quin paper creu que correspon a l’Administració local, la més propera al ciutadà i la que millor detecta els valors i les mancances del seu entorn?

Com bé dius, l’Administració local és la més propera al ciutadà i per això té la gran responsabilitat de conèixer les necessitats de la ciutadania i donar-hi resposta. També prioritzant les accions. No ho podem fer tot i per això cal triar i aquesta tria acaba configurant un mapa de relacions que ens permet treballar colze a colze amb la ciutadania per construir el projecte cultural de ciutat. L’Administració sola no té sentit que ho faci, ho hem de fer plegats, compartint també la responsabilitat.

Creu que la cultura ha de tenir un paper rellevant per ajudar-nos a sortir de la crisi o, en aquest sentit, veu altres prioritats en l’agenda de les administracions?

Jo crec que les administracions públiques han de situar la política social com a prioritat per afrontar una sortida a la crisi econòmica més justa i més social. Les solucions als problemes de la societat actual són complexes i necessiten abordar-se des de diferents fronts. La cultura, evidentment, té un paper rellevant a conèixer les claus, aportar interpretacions, oferir alternatives o obrir reflexions crítiques. Em preocupa que s’entengui la cultura com un luxe prescindible.

Com valora el panorama cultural a la seva població i quines accions creu que s’han d’emprendre de manera preferent?

Al Prat hem entès sempre la cultura con una forma de relacionar-nos, amb un treball de proximitat i de construcció conjunta amb la ciutadania, les entitats, l’Administració… Des de la recuperació de la democràcia l’Ajuntament ha apostat per incorporar en un projecte cultural col·lectiu el màxim nombre possible d’agents culturals i hem intentat posar les condicions perquè la gent s’expressi lliurement i trobi la forma de desenvolupar-se personalment, però amb un compromís amb la seva ciutat. Ho hem fet des de Cultura, però també hem treballat així en els àmbits educatiu, esportiu o social.

Em preocupen especialment les noves formes d’exclusió social que genera i generarà la crisi econòmica i per això treballarem durant aquesta legislatura per posar condicions perquè ningú es pugui sentir exclòs de formar part de la nostra comunitat.

Com valora la feina de difusió de la música que fa el circuit ContraBaix, tant en la seva dimensió local com en la comarcal?

Treballar en xarxa és fonamental, bàsic, la vostra feina de difusió de la música em sembla molt positiva.