El poder de l’audiència

Sold out, exhaurir entrades, omplir la sala, vendre tot el paper…són diferents maneres d’explicar que estem aconseguint una bona sintonia amb el nostre públic. Un públic al que volem conèixer més, saber la seva opinió i a qui ja hem començat a consultar propostes i a fer participar en decisions de programació…i més que ho farem encara!.

Si la nova realitat que està vivint la cultura exigeix una major eficiència en la gestió i molta cura i encert en la programació, això passa sobretot per interpretar les preferències del públic i mantenir-hi una relació de mútua confiança i comunicació.
A ContraBaix ens creixem en les distàncies curtes i volem conectar amb el nostre públic aportant el coneixement que tenim del sector musical i de l’entorn territorial; oferint una proximitat quasi feta a mida.
Volem construir una relació llarga i enriquidora amb els nostres amics; ser la referència que connecti el Baix Llobregat a una programació de qualitat, pensada i coordinada amb els agents locals de cada una de les poblacions en les que ContraBaix es mou.
I no podem ni volem amagar la nostra satisfacció pel fet que en pocs dies de diferència haguem lligat tres sold outs d’estètica vintage però de gran actualitat en el panoramam musical del país.
Vam començar amb la sorprenent maduresa musical d’una orquestra de joves valors com la Sant Adreu Jazz Band, que sota la direcció de Joan Chamorro va enamorar el públic del Palau Falguera de Sant Feliu amb un proposta molt ben treballada dels clàssics del swing.

La Sant Andreu Jazz Band al Palau Falguera

La Sant Andreu Jazz Band al Palau Falguera.

Just una setmana més tard, el divendres 21 de febrer, celebràvem a l’Atrium de Viladecans la magnífica iniciativa conduïda pel contrabaixista Ivan Kovacevic, que amb el nom de Barcelona Big Blues Band amplifica l’extraordinari moment del rhythm and blues que es fa a casa nostra. Amb Dani Nel·lo de convidat, l’orquestra va funcionar a la perfecció seguint l’obra dels millors creadors de la música negra dels anys 40-50 del segle passat.

La Barcelona Big Blues Band, amb Dani Nel·lo en primer terme, captats des de primera fila pel Jordi Llecha

La Barcelona Big Blues Band captats a Viladecans i des de primera fila, per Jordi Llecha (amb part de l’orquestra: Federico Mazanti, Mario Cobo, Ivan Kovacevic, Dani Nel·lo i Martí Elias).

Myriam Swanson a La Traska, des dels seients frontals de l'escenari gràcies a l'objectiu de Jordi Romeu.

Myriam Swanson i Paco Weht a La Traska des dels seients frontals de l’escenari, gràcies a l’objectiu de Jordi Romeu.

I dos dies més tard, a La Traska de Molins de Rei i amb la densitat ambiental dels millors moments, l’espectacle del grup Magnolia va transportar el públic als escenaris de Broadway i Hollywood que trepitjaven cantants com Ella Fitzgerald, Etta James o Sara Vaugham. Sense treva, el públic que omplia la sala es va rendir a la magnífica interpretació de la cantant i a la qualitat indiscutible de Francesc Capella, Anton Jarl i Paco Weht.

I la perspectiva immediata ens fa ser optimistes amb Las Migas –presentant Alicia Grillo, la nova incorporació al grup al Palau Flguera– o amb la música d’arrels americanes dels Damned Hellbillies a Molins de Rei; i també amb la Vella Dixieland a la nova seu ContraBaix, a la sala Bulevard de Sant Joan Despí i, naturalment, amb Jerry Gonzalez, Javier Colina i Marc Miralta a l’Atrium de Viladecans per acabar aquest 1r trimestre amb la calidesa dels ritmes llatins.
Volem vèncer els qui encara es resisteixen a la nostra programació i per això necessitem convèncer amb arguments musicals de primer ordre…no us perdeu el que poden ser nous sold outs de ContraBaix!

Anuncios

Febrer a ContraBaix, una programació ben orquestrada

Brillen els metalls i els peus es mouen al compàs; darrera els faristols i a ras de tarimes tot és nervi i vibració que s’escampa cap al pati de butaques. Què hi pot haver més espectacular que una orquestra ben engreixada i rutllant a tot ritme?
Doncs la resposta és fàcil…DUES ORQUESTRES!
Dues i ben diferents!

L’espectacularitat dels riffs, el desplaçament de les melodies entre les seccions i el ritme que fa bategar amb precisió una orquestra només poden ser fruit de la passió per la música. La Sant Andreu Jazz Band, amb el seu director Joan Chamorro, fa una tasca increïble per apropar el jazz a uns joves músics que toquen amb una seguretat impròpia de la seva edat.

La Barcelona Big Blues Band és pur coratge i compromís, amb grans músics com Dani Nel·lo o Ivan Kovacevich al peu del faristol, per empènyer encara més el gran moment del rhythm&blues a casa nostra.

No cal dir que és tot un plaer tenir a l’orquestra més jove d’Europa i també a la més nombrosa formació de rhythm&blues del país en la programació de ContraBaix. Estem encantats coordinant músics, horaris i difusió per tenir les sales a tope i que no hi càpiga ni una agulla!
El dia 14, al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, gaudirem de l’eclecticisme jove i brillant de la Sant Andreu Jazz Band; i el 21 a l’Atrium de Viladecans viurem la força unidireccional de Dani Nel·lo i la Barcelona Big Blues Band, amb la seva beneïda fixació per les grans orquestres negres de blues.
Dues dates diferents en dues poblacions afortunades; el públic de ContraBaix només ha de deixar-se portar per aquesta MÚSICA EN MAJÚSCULES i, sobretot en NEGRETA.

Proper protagonista: el saxo

El saxòfon és un estri modern; el va inventar Adolf Sax l’any 1840 i no respon a l’evolució de cap instrument anterior, tot i que naixia amb “l’encàrrec” de reforçar sobretot la potencia i els registres dels vents a les bandes de desfilada. ContraBaix li dedica els concerts del divendres 19 i del diumenge 21 d’abril, amb dos visions ben diferents d’un instrument fascinant.

Aquest fet marca evidentment la seva ubicació tardana en el món de la música: sense referències històriques, el seu ús s’ha imposat en músiques de creació recent i és espectacular la seva implicació en l’evolució del jazz i en la “consolidació” del so de les bandes de carrer. La música contemporània també ha incorporat l’instrument amb partitures escrites especialment per a les seves característiques i des del segle XX, s’ha sumat el so de la família de saxos a nombroses composicions orquestrals.
Amb una varietat de fins a 7 instruments –des de l’agut sopranino al saxòfon baix– les possibilitats de la família són espectaculars. Capaç de ser tant explicit com la veu humana, el registre del saxo va del xiu-xiueig i de les subtilitats del pas de l’aire, passant per sons vellutats d’indubtable sensualitat, fins a les estridències free més sorprenents. I l’instrument no ha parat de créixer i d’evolucionar, ja sigui ampliant sonoritats, millorant mecanismes, perfeccionant canyes i investigant sistemes de respiració contínua que l’alliberin dels límits en la durada i la cadència de les aspiracions d’aire. Així, ha acabat per ser un dels instruments més vius i orgànics, com una prolongació física del músic, amb un gran poder iconogràfic que ens ha deixat imatges memorables d’alguns dels seus intèrprets més rellevants. Podríem dir que estem davant d’una mena de corn de l’abundància: embadalits per la lluentor de les seves corbes i claus i hipnotitzats per la intangible riquesa de sons que llença la seva obertura.

Coltrane amb el soprano en un dels seus discos mítics.

Coltrane amb el soprano en un dels seus discos mítics.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
Des del sentiment de Sidney Bechet als solos més despullats d’Anthony Braxton, les exploracions contemporànies de les partitures per a saxo de Luciano Berio o les espectaculars aportacions dels francesos Urban sax (fins a 72 saxofonistes en la performance d’inauguració del World Trade Center a Barcelona, l’any 1999),  és evident que l’instrument ha fet el seu forat en la música.

Sigui com sigui, havien passat poc més de 100 anys de vida de l’instrument, quan Charly Parker sorprenia al món sencer amb la seva revolució; l’extraordinària creativitat i els seus dimonis personals acceleraven el tempo i sumaven al jazz troballes de les avantguardes clàssiques del segle XX. I les aportacions no havien de parar aquí, perquè Jhon Coltrane, Sonny Rollins, Ornette Coleman, Albert Ayler, Archie Sheep o Michel Portal i Jan Garbareck, entre molts altres, recollien la tradició iniciada a New Orleans, i que d’allí va anar a Chicago, a Nova York, a Europa i a la resta del planeta. El jazz esdevenia universal i el saxòfon, sigui alt, soprano o tenor, es convertia en el seu instrument estrella que, de retruc, alimentava les tendències renovadores de la música clàssica, de Stravinsky a Schomberg, Kurt Weil o Hindemith, entre d’altres.
Instrument de presència absolutament transversal, el trobem tant en espectacles de pallassos com al cabaret, en petits clubs d’atmosfera densa, a les sales de concerts més prestigioses o al carrer; cap instrument com el saxòfon s’ha adaptat tant bé al temps que li ha tocat viure.

Dani Nel·lo és un expert indiscutible en la variant seductora i festiva de l’instrument. Si el jazz ha alimentat l’esperit adult de generacions senceres, el blues, el swing i el rock, han marcat l’ADN dels més joves afegint ball i sentiment generacional als ritmes més negres. A Sant Feliu, el divendres 19 d’abril, el Dani retrà homenatge a un dels saxofonistes més influents, el genial King Curtis, músic de referència amb innombrables enregistraments propis i conegudes col·laboracions amb les grans figures del soul dels anys 50 i 60.

Miquel Bofill va donar vida l’any 2000 al grup Sax 13 que, amb aquest nombre de saxòfons, mostrava les possibilitats i l’autosuficiència tímbrica i rítmica de la família inventada per Adolf Sax; el Miquel domina com pocs la perspectiva de l’instrument, els passos iniciàtics d’Europa cap a Amèrica i el seu viatge de retorn amb la personalitat consolidada i tenyida de colors africans. Amb el seu nou projecte Música3 ens mostrarà els resultats de les aventures i viatges de l’instrument, que tant podrem situar en el jazz com en la música clàssica i en la popular.

Tenim davant un cap de setmana de protagonisme absolut del saxòfon; des de Sant Feliu de Llobregat i de Molins de Rei, tindrem accés als secrets d’un instrument indispensable en la banda sonora de ContraBaix i del nostre temps.

Josep Bergadà